Podem afirmar que conviuen a l´Estat, com a mínim, tres concepcions sobre el model territorial: la uninacional, associada a la dreta, al centralisme i al franquisme; la federalista, associada a posicions de l´esquerra que va pactar la Constitució, que bàsicament es una evolució de l´estat autonòmic; i la plurinacional, que agrupa partits i persones radicalment democràtiques, que defensen com a subjecte polític a les nacions de l´Estat. Esta última opció, generacionalment més jove, europeista, urbana i molt formada, té al Congrés dels Diputats en l´actualitat més de 100 diputats i el PSOE no tornarà a governar Espanya sense la seua ajuda.

A Catalunya diuen des de fa temps les enquestes, que 8 de cada 10 persones estarien a favor de ser consultades sobre el seu futur nacional. Unes per a dir que sí i unes altres que no. Consideren, com ha fet fa dos dies la ONU, que el dret a opinar forma part de les llibertats personals. Votar a un referèndum, escriure a una web de política o firmar una petició a change.org per canviar una llei són drets personals i un exercici de llibertat. Al mateix temps, 6 de cada 10 persones diuen que eixa consulta ha d´oferir garanties. Així les coses, Mariano Rajoy no podrà impedir que els catalans voten d´alguna manera. Ni Carles Puigdemont aconseguirà que els seus administrats es queden a casa encara que li ho demane la Fiscalia. Com tampoc podrà la CUP proclamar la independència sense un recompte d´una Junta Electoral que el propi govern de Catalunya ha desmuntat.

Negar el diàleg i anunciar repressió al dissident ha estat l´única resposta política de Rajoy: «cúmplase la ley». És una actitud pre-democràtica, negar el diàleg, quan hi ha un problema amb eixe suport social. I la conseqüència és que açò ja no va de sí o no, va de democràcia. La Guàrdia Civil no podrà emprar la força ni anirà «a por ellos» si la ciutadania catalana ompli els carrers. No ho va fer la Policia amb el 15M a Madrid. En Europa i el món democràtic usar la força contra uns pacífics estudiants, famílies o persones majors que volen votar o expressar-se genera rebuig. Per tant, qui ha perdut sense votar és Rajoy i aquells que han tingut por d´un resultat perquè la seua concepció territorial els impedia acceptar un exercici democràtic. Sobretot han perdut el futur.

Entenc la política com una activitat honesta i decidida per millorar la vida de les persones, per solucionar problemes i no contribuir a crear-los. No m´interessa la politiqueria, m´interessa la política en majúscules. Per això, més important que el dia 1 d´octubre és el dia 2, l´endemà. Com s´atendrà la demanda de diàleg dels representants polítics catalans i quines decisions prendran les Corts Generals per canalitzar les vies de solució. Hi ha una majoria suficient al Congrés dels Diputats per impulsar solucions des del diàleg. Més que a Barcelona, la pilota passa a Madrid. S´ha evidenciat que l´Estat espanyol és inviable perquè no és la suma de les nacions que en formen part. És un espai de competència entre territoris amb interessos confrontats. La qüestió, per tant, és com es reajusta el sistema polític del 1978, i com es basteix un nou pacte per la convivència i el progrés per a varies generacions que siga refrendat per cada territori. I ací, els cinc milions de valencians, tenim molt a dir.