Al llarg dels anys, la ciutadania ha conegut múltiples casos que li han fet perdre la il·lusió en eixa democràcia que havia costat tant. Sens dubte, una de les grans frustracions va ser el cas Naseiro. La claredat d´unes gravacions no foren considerades per falta de forma. La veritat, doncs, no va ser considerada com a tal. El pitjor és que alguns dels polítics participants feren una gran carrera des d´aleshores. Eduardo Zaplana fou un dels més aplicats. Hui, després de la seua detenció per presumpte delicte de blanqueig de diners, mereix una reflexió la trajectòria imparable d´eixe personatge.

En l´imaginari de cadascú hi ha interrogants que ens han turmentat i no entenem. A un servidor sempre li ha perseguit el trajecte imparable d´Eduardo Zaplana. No comprenia com despertava admiració i suport, malgrat el seu origen incert. Se li obrien espais de poder intensos sense que ningú vera en ell cap ombra. És clar que mai no va dir que estava en política per a folrar-se, com se li ha atribuït (ho digué el seu company de partit i condemnat per delictes sexuals Vicente Sanz). No obstant això, sí pronuncià la frase "tengo que ganar mucho dinero, me hace falta mucho dinero para vivir." Des d´aleshores no deixà de demostrar que necessitava diners.

Però el més paradigmàtic no han sigut les seues necessitats. El més destacat és com va obrir camins que han estat eixamplats per alguns dels seus hereus. A més, a diferència d´uns altres dirigents, el millor que va fer és retirar-se a temps sense alçar sospites: de president valencià, de ministre o de dirigent polític. Potser Olivas, Camps i alguns més deprengueren de l´esmentat polític. Malauradament per a ells, la gelosia els va superar tant que no saberen mai dir prou. Eixe pecat els va portar a la justícia.

La detenció de Zaplana ha provocat un gran escàndol social. A ningú li ha estranyat el motiu però sí la detenció. La societat estava ja acostumada a vore´l com fugia de qualsevol polèmica o juí financer. Semblava intocable o difícilment imputable. Tanmateix este fet demostra que en l´actual política, quan algú actua mal, acaba per ser descobert. Conviuen molts i diversos interessos en l´ambient polític com perquè no arriben moments en els quals tot ix mal.

De tot el trist esdeveniment, hi ha tot un seguit de conclusions que han de reflexionar-se. Es fa justícia, encara que tardana, amb un dels més destacats personatges del cas Naseiro. Però alhora fa pensar que encara la dreta espanyola, representada pel PP, s´ha de reinventar. No ha de creure que les últimes victòries electorals poden amagar el que encara no s´ha sanejat. No han sigut més que pegats que acabaran per caducar. La política valenciana també ha de netejar-se íntegrament. Les forces progressistes no poden viure eternament de cridar contra els escàndols de membres del Partit Popular. Però tampoc els conservadors poden donar constants proves de corrupció. Necessiten desfer-se de tot un passat. El zaplanisme mai no va morir, sols acabaren els zaplanistes. Les seues pautes i maneres d´actuar continuaren presents entre les cúpules populars i l´administració.

En definitiva, la detenció de Zaplana, independentment de com quede el seu cas judicialment, marca el final d´una època. Tanca un camí que es va obrir i que mai no es tancà totalment. Tant de bo que d'aquells errors deprenguen els seus companys polítics i els adversaris. La política no ha d´estar per als qui necessiten guanyar diners com Zaplana. Està feta per als qui desitgen escoltar el poble i atendre´ls. Confiem que mai s´oblide eixa dita.