Volem un món rural viu?

Malgrat els fantasmes que corren per les nostres comarques d´interior, que veuen en la protecció del medi natural i en la regulació d´activitats un risc de despoblació, una pèrdua de beneficis econòmics i de llocs de treball i un menysteniment dels seus habitants, no existeix ni un sòl estudi objectiu, ni una sola dada científica, ni cap altra justificació racional que avale aquestes lamentables creencescreences. Ni un sòl. Sí que existeixen molts estudis locals, estatals, internacionals i globals que demostren, amb dades i euros, tot el contrari. Sense regulació d´activitats ens perjudicarem tots, i les primeres víctimes seran els habitants del món rural, i després, el conjunt de la societat valenciana.

Voler contraposar la conservació dels recursos naturals i la protecció dels paratges més valuosos front al benestar del món rural i un ús i gaudi responsable del territori és una equivocació. Unes polítiques que regulen activitats i que garantisquen la protecció dels elements més valuosos del nostre ric patrimoni natural seran també les que podran aturar el despoblament rural, aportar llocs de treball, millorar els serveis i la qualitat de vida de les comarques d´interior i generar possibilitats de desenvolupament sostenible d´aquesta extensa part del territori valencià, de predomini forestal (més de la meitat del nostre país). Les mesures conservacionistes beneficiaran als caçadors que complisquencomplisquen les normes (basades en legislacions europees, normals en qualsevol país desenvolupat) i que siguen respectuosos amb la protecció del medi natural.

Amb una política de protecció dels recursos naturals es beneficiaran els llauradors i ramaders que empren pràctiques sostenibles i ecològiques en les nostres muntanyes, perquè podran obtindre majors possibilitats de revalorització i comercialització dels seus productes, si són de qualitat i vinculats a la conservació, com a un destacat valor afegit que difícilment aportaria cap altra estratègia comercial. Impulsar el turisme rural ben regulat, respectuós amb els ecosistemes d´interior i amb el seu patrimoni cultural i els seus habitants aportarà majors beneficis que un turisme mal regulat, banal i sense cap límit, del que tants exemples tenim ja al litoral, i que ara són motiu de vergonya i de despeses econòmiques per a reparar els danys fets.

Les ajudes europees que tots reclamem, per què ací el govern central no regala res i l´autonòmic encara té que pagar les factures que ens van deixar Zaplana, Olivas, Camps i tota la seua extensa família política, vindran sobretot si es combina desenvolupament rural i sostenibilitat ambiental. El contrari està descartat. I el futur va en eixa mateixa direcció, amb encara més intensitat. És lògic. Dia a dia al món es redueixredueixen els boscos, desapareix el sòl fèrtil, minva la biodiversitat i es degraden els paisatges. D´ací poc ningú donarà ni un euro per a malbaratar encara més el nostre planeta. Al contrari, les multes plouran. Els ajuts europeus seleccionaran les activitats més beneficioses socialment i ambientalment. Naturalment, a més d´ajuts, també hi ha limitacions. Sense limitacions i regulacions d´ací poc no hi hauria cap zona valuosa dignament conservada i tindríem conflictes molt més aguts i continus entre llauradors, ramaders, caçadors, turistes, ecologistes i habitants del món rural i també de l´urbà. Sense regular usos no pot hi haver una convivència respectuosa, ni al món rural ni a les ciutats.

Ara no és el moment d´enfrontar el món rural i l´urbà, ni caçadors contra ecologistes, ni agricultors contra turistes, ni amants de la natura contra habitants del món rural. És l´hora de combinar forces per a, entre tots, aconseguir un veritable desenvolupament rural sostenible, que millore la qualitat de vida dels habitants de l´interior sense degradar el medi natural, patrimoni de tots. D´aquesta aliança poden eixir lleis que aporten compensacions als habitants rurals a canvi de beneficis ambientals per a tots. Necessitem els vots, diners i esforç cívic de tota la població per mantindre un món rural viu i ben conservat en benefici de totes les valencianes i valencians. Buscar la confrontació ens durà al desert en tots els sentits.