Sí, una vegada coneguda la composició del Govern de Pedro Sánchez, estic il·lusionada i esperançada. I ho estic perquè per fi han fet fora al Govern sustentat per un partit corrupte i amb un president qüestionat pel poble i, també almenys, pel tribunal que va jutjar una part de la trama Gürtel.
Les dificultats que haurà d´afrontar aquest nou govern, majoritàriament compost per dones, seran moltes i no els resultarà gens fàcil gestionar la difícil tasca que tenen encomanada. Tant el PP, com Ciudadanos, així com tota la caverna mediàtica ja han ficat en marxa tota una bateria d´estratègies desestabilitzadores per tal de no deixar ni l´espai de cent dies de cortesia a qui s´ha compromès en millorar la situació del conjunt de la ciutadania.
La maquinaria del desprestigi ja ha començat per part de qui només sap fer política des de l´arrogància i el menyspreu a l´adversari polític. La experiència personal em diu que totes i cadascuna de les persones del nou Govern van a passar-ho bastant malament. L´aposta que han fet és arriscada, perquè han aparcat les seues carreres professionals per un període de màxim dos anys i van a quedar marcats per a sempre per haver format part del Govern de Sánchez.
Tinc la sensació d´estar eixint d´un tunel fosc i sense esperança on les persones no comptàvem més que per a ser contribuents. Un temps on la vergonya per tots els casos de corrupció era continuada i la sensació una baixa autoestima política pel baix perfil de qui estava al front era permanent.
Hi ha molta feina per a fer. Segur que tota no la podran acabar perquè desfer tot el mal que ha fet la gent del PP i recuperar la confiança de la gent serà complicat. Però de moment han aconseguit que alguna gent tornem a creure en la política i en les possibilitats de fer les coses d´altra manera
Moltes i molt variades són les expectatives generades precisament pels perfils de cada una de les persones que formen part d´eixe primer Govern de Sánchez. La seua dedicació i implicació seran claus per a recuperar la confiança de la que parlava abans. I també per a la construcció d´un escenari polític que permeta canvis estructurals encaminats a un nou escenari de major justícia social i equitat entre la ciutadania.
Esperança i il·lusió són dos expressions que feia molt de temps que no feia servir per a referir-me a la política estatal. I ara necessite compartir eixes sensacions, sense perdre de vista la realitat a la que és van a veure sotmeses estes persones. I també des del realisme de saber que les expectatives i en política, mai s´acompleixen del tot.
A totes elles els desitge el millor de tot cor. La valentia que han tingut al acceptar l´encàrrec en aquest moment ja les fa mereixedores de tot el meu respecte. Ara toca construir un nou paradigma polític i recuperar la confiança. Molta sort per recórrer el camí que ara comencen.
