Si vostè és valencià i també republicà hui té dos motius per a desenquetar-se: un 19 de juny, però de 1707, el rei d´infausta memòria Felip V va fer el cafre cremant la ciutat de Xàtiva «per a càstig de la seua obstinació i escarment». I hui també commemorem (que no «celebrem» com diuen alguns) el quart aniversari de la proclamació del seu successor ordinal —Felip VI— com a rei de les Espanyes per la gràcia de l´entrecuix del seu senyor pare.

Dos reis que s´assemblen tant com els esposos vells; diferents en les formes, però iguals en el fons. Si un envia les forces borbòniques contra la població civil xativina, l´altre dóna carta blanca a la repressió policial en Catalunya, pronunciant un discurs tan indigne que sembla escrit per un troll. Canvien els actors i els escenaris, però les infàmies es repeteixen copiades al carbó. La història —amb una distància de 300 anys i escaig— torna a ser cíclica, tal com la concebien els grecs. I si no es repeteix, almenys té notables pareguts.

Així com no se sap per quina raó es talla un allioli, tampoc no se sap per quina raó els republicans no forçaren en la Transició un referèndum sobre la forma d´Estat: qüestió que s´ha amagat sota la catifa d´una democràcia tutelada que s´ha venut com una transició exemplar. Adolfo Suárez en dóna la clau en una entrevista, creient que el micròfon estava apagat: «Els governs estrangers em demanaven un referèndum sobre monarquia o república, però fèiem enquestes i les perdíem [...] Així que vaig ficar la paraula rei i la paraula monarquia a la llei de reforma de 1977 i així vaig poder dir que ho havíem sotmès a referèndum».

Què t´ha paregut, morrut? I el Borbó ens parla de democràcia! Alça, pilili! Que no s´ha mirat a l´espill? Així que pose cara de dilluns quan sent a polítics dient que la monarquia és bona per a Espanya. Si és tan bona com diuen, per què fan mare em cague quan demanem un referèndum? No serà que, igual que Suárez, saben que si van per llana plebiscitària tornaran esquilats?