Es fa difícil parlar d´alguna cosa que no siga el procés si a Catalunya ens referim. Moltes notícies queden tapades per l´actualitat que els titulars al respecte ens han anat escopint. Una de les novetats que hauria de ser notícia i que amb molta seguretat no ho serà tant com deuria, és la recent presentació a Valéncia del llibre La nova articulació catalana-valenciana-balear, treball coral coordinat per Jordi Manent.

Vaig tindre el plaer de conéixer a Manent fa un temps. Barceloní que coneix molt bé el seu país, també és un gran coneixedor de la realitat valenciana, no debades ha mantingut i manté contacte amb molts intel·lectuals valencians. A més, ha seguit molt de prop totes les problemàtiques polítiques i sociolingüístiques valencianes, aixina com els moviments valencianistes dels últims anys.

Fruit de tot eixe coneiximent és l´ús de la fórmula composta «llengua catalanovalenciana» que fa per a referir-se al conjunt de les modalitats lingüístiques que parlem valencians, catalans i balears, nom també potenciat pel professor de la Universitat de València (i amic seu i meu) Abelard Saragossà. Consegüentment, Jordi Manent desaconsella l´ús del terme Països Catalans per la seua inexactitud històrica, geogràfica i, sobretot, pel rebuig social de molts sectors de la societat valenciana i balear, que no són necessàriament anticatalanistes.

Manent ha sabut coordinar un llibre que vol respondre a les necessitats reals de les societats catalana, valenciana i balear de hui en dia, de manera que aporte noves ferramentes per a continuar l´anàlisi revisioniste del fusterianisme. Per a aconseguir-ho, compta amb 23 col·laboracions d´autors catalans, valencians i balears, amb una participació nord-catalana, variats i ideològicament diversos. En eixe sentit, és ben simptomàtic que el llibre compte amb salutacions dels presidents de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears.

Els fets de les últimes dècades i els treballs que tenen en compte la realitat social han deixat ben clar que no podem separar la política, l´economia, el món empresarial, el medi ambient i el benestar social dels temes de la llengua, la cultura i la identitat. Encara més: la política, l´economia i el benestar social deuen anar davant si volem que les relacions de coordinació entre els tres països siguen ben enteses, fluïdes, eficients i eficaces, i sempre tenint en compte el conjunt dels pobles de l´Euram.