Josep Vicent Marqués ens deixà fa deu anys. En aquesta l´efemèride, com que no hi he vist cap comentari, m´ha semblat que caldria dir quelcom. Marqués no va ocupar cap càrrec públic, tan sols de forma excepcional entrà al joc de la política, en una peculiar candidatura al Senat, allà pel 1979. Doncs, mai aspiraria al protagonisme polític. No obstant, va influïr en el relat de les politiques de canvi que en aquestos moments circulen, mitjançant la força de les idees, de vegades amb un mica de provocació i de crítica com praxis.

Ara, precisament quan de nou hem eixit de la foscor conservadora, he considerat que la millor forma de recordar-lo seria amb alguns dels seus textos, puix, son significatius dels ideals, si voleu les utopies, que marcaren la seua trajectòria. Així, a l´introducció de ´País perplex´, trobem: «Canvi sobre canvi, retard ideològic sobre retard ideològic, el País Valencià és, avui, el regne de la perplexitat. Els mateixos valencians crítics, amb consciència de poble, debatent problemes que, tot i suposar un progrés d´auto clarificació, no és segur que siguen els problemes de demà. Velles ideologies coexisteixen amb plantejaments nous que, això, no obstant,naixen presidits per la seua mateixa obsolescència».

Les línees esmentades ens situen en la qüestió de qué som i on volem anar, en el debat del valencianisme sobre els problemes de demà, un demà que ara estem vivint. Certament, al fons hi ha la qüestió que ha presidit el desenvolupament recent del valencianisme, situat en la contradicció entre pràctiques de canvi, o de renovació ideològica, i les rutines polítiques.

Marqués es definiria com quadribarrat, roig, verd, i lila, o siga valencianista, esquerrà, ecologista i feminista: «Confese la meua disponibilitat com a soldat d´aquestes causes tant de temps després d´haver començat a covar-les». Efectivament, des dels anys seixanta, va anant covant, des la minoria, una mena de barreja d´idees i propostes, de nova esquerra, d´arrel valenciana, afegint-ne la perspectiva de gènere: «No veig, per tant, possible deixar la lluita antipatriarcal. Ans el contrari, cal remoure la bona consciència dels homes». Tanmateix, hi era present el component verd: «Part de la reflexió ecologista consisteix a dubtar d´un tipus de progrés...», la qual cosa comportaria apostar per un nou model productiu, altre element que esta marcant el discurs polític de les esquerres.

Resumint, el nostre company es va situar en una perspectiva, que, malgrat els parèntesis de paràlisi, alimentà noves idees de progrés, valors i propostes. El seu cas és un exemple més de com les idees i la critica son necessàries.