05 de julio de 2018
05.07.2018

Una lliçó per al futur

05.07.2018 | 04:15
Una lliçó per al futur

Jorge Rodríguez va presentar la dimissió com a president de la Diputació de València el passat dilluns, 2 de juliol. Ha fet molt bé, pel PSPV-PSOE, per higiene pública i per ell mateix. L´operatiu policial, muntat el dimecres anterior, a primera vista, va semblar desproporcionat, perquè si no hi haguera cap altre motiu que el que s´ha informat a l´opinió pública, la desproporció és ben patent, i als responsables d´eixa desmesura, en cas que siga desmesura, se´ls hauria d´exigir les corresponents responsabilitats. Als detinguts en eixa operació, en principi, se´ls acusa d´haver propiciat una sèrie de contractacions indegudes legalment de directius per a l´empresa Divalterra, dependent de la Diputació de València. Per a això el que calia, opine, era seguir els procediments habituals: cridar-los a declarar, investigar-los, si es veia causa, i jutjar-los, si pertocava. I no provocar un operatiu com si fóra una pel·lícula d´acció, de l´Oest o de Chicago anys vint. Una altra cosa és que es tinguera la certesa, no a soles la sospita, d´actuacions més doloses i punibles. En tot cas, l´espectacularitat d´eixa acció, en si mateixa, per part de les forces de seguretat, com altres anteriors, pense que, a banda del morbo que provoquen, aporten ben poc a les investigacions.

Però perquè hi haja una desproporció hi ha d´haver un fet o una causa que el puga provocar. I eixe fet o causa pareix que és el de les contractacions indegudes, a pesar d´informes d´advertiment sobre la seua improcedència. I això ens du a assenyalar unes pràctiques que no s´haurien de produir, com són aquelles en què es fa cas omís dels informes dels funcionaris (interventors, tresorers, secretaris i altres alts càrrecs funcionarials) amb autoritat i habilitació per a vetlar pel compliment de la legalitat en qüestions econòmiques o administratives. A principis de la democràcia era d´obligat compliment que els càrrecs municipals respectaren i acataren «obligatòriament» les objeccions i advertiments d´il·legalitat que secretaris o interventors feien o pogueren fer sobre propostes d´acords municipals o decisions de les alcaldies o altres munícips. Després, eixa mesura es va relaxar i vingueren els abusos d´alguns càrrecs polítics. I es va inventar la possibilitat dels informes alternatius, i pitjor encara. I això són males pràctiques, encara que qui les practique no se n´aprofite directament, perquè solen tindre conseqüències per a l´erari públic i per a la transpariència en les contractacions, per exemple.

Diu el president de la Diputació de València dimitit que «hem pogut ficar la pata, però no la mà». Molts, coneixent la seua trajectòria, d´ell i d´algun altre detingut l´altre dia, no dubtem d´això, però si les acusacions de contractacions indegudes són certes, quan va firmar o firmaren, no tingueren, ni ell ni els altres acusats, el seu millor dia. Com algú deia l´altre dia, en una reunió comarcal del PSPV-PSOE, «als secretaris i als interventors se´ls ha de fer cas». No fer-los cas, pot ser no ja una falta, sinó també un delicte.

La reacció de la direcció del PSPV-PSOE i la del PSOE estatal, amb més o menys finor, va ser encertada i pertinent, i la que calia, ateses les cirscumtàncies. Per cert, molt més ràpida, clara i expeditiva que la de l´altre soci de govern. Algun dels afectats ha parlat de conspiració contra el projecte de Jorge Rodríguez. No ho sé. El que sí que crec és que el president dimitit ha sigut víctima d´unes pràctiques que no s´haurien d´haver produït mai. I que tot açò servisca de lliçó per al futur, el pròxim i el llunyà. I, òbviament, per al present.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook