Les recents declaracions de la flamant ministra d'Educació, Isabel Celaá, en la seua compareixença en el Congrés dels Diputats, han tornat a generar la intranquil·litat en la comunitat educativa, deixant en paper mullat l'intens treball desplegat en les reunions de la subcomissió d'Educació per part de tots els grups participants. A més és una actitud un tant hipòcrita ja que si per quelcom s'ha caracteritzat el paper del PSOE ha sigut per una constant apel·lació al diàleg, que, com ara es veu, no es cert al pretendre traure unilateralment una reforma urgent sense cap diàleg ni consens.
Els punts principals en què el propi ministeri resumix la seua proposta manifesten una intencionalitat manifesta i es reprenen els principals punts de crítica (itineraris ESO, ensenyança de la religió i educació diferenciada) amb els que el PSOE va voler atacar la constitucionalitat de la Lomqe. És cert que fa uns mesos eixe mateix partit ja hi havia amagat presentant una proposició de llei al marge de la Subcomissió, però amb posterioritat el Constitucional va rebutjar, un a un, els plantejaments defesos pels socialistes salvaguardant la dèbil fragilitat d'una legislació àmpliament qüestionada. Considere que o bé la crida genèrica al diàleg que han vingut reclamant des de l'inici de la legislatura en els temes educatius era una impostura; o bé han rescatat el seu ideari de sempre: el d'una escola laica, única i pública.
S'equivoca el PSOE a l'introduir novament en el debat educatiu qüestions ideològiques que res tenen a vore amb els problemes reals que té l'ensenyança a Espanya. Però em sorprén, encara més, que s'abomine ara de la demanda social a l'hora de planificar l'ensenyança i es vullga donar mans lliures als que s'han mostrat bel·ligerants amb la llibertat d'ensenyança i, per tant, amb la xarxa concertada, pretenent-li donar un caràcter merament subsidiari de lo públic. No es poden atropellar d'eixa manera les opcions legítimes de les famílies a l'hora de triar escola per als seus fills, ni atacar d'esta manera el pluralisme educatiu que amaga el model constitucional vigent que, alguns, pareixen desconéixer quan llancen plantejaments que no tenen lloc en el mateix.
