Mai no estem preparats per a les inclemències del temps, i en el cas de sobrevindre´ns una metereologia maldada, sols podem triar entre resistir la situació i confiar; lamentar-nos, netejar i mirar les pòlisses d´assegurances; aclamar-nos a santa Bàrbera, cosa que ara ja no es fa. Hem de recordar que a la Mediterrània, a un estiu molt calorós sol succeir-lo una tardor molt plujosa i un hivern molt rigorós (cerqueu al refranyer). Així que l´expectativa és tenir l´ai al cor. Haver previst les coses als barrancs, als desaigües, als boscos, etc. i tenir les patrulles de bombers suficientment preparades..., si no s´ha fet quan tocava, hem fet tard.

A nivell polític la tempesta encara serà més forta, començant pel cas de l´exhumació de Franco i no perquè s´oposen els seus nostàlgics, o els tardofranquistes del PP i Ciutadans. La família no tindrà massa opcions, sinó decidir on volen dur les despulles del dictador, fer alguna reclamació i alguna missa. El problema serà si en cap lloc volen rebre la mòmia (el Ferrol ja ha dit que al seu cementiri, ni pensar-ho; Madrid no m´estranyaria que fes el mateix amb el cementiri del Pardo).

L´ideal seria que la família digués que no volen fer-se´n càrrec, perquè no tenen diners: són capaços. Aleshores i amb la llei a la mà, el govern podria dur les despulles en un lloc discret, o a l´ossari comú, o simbòlicament cercar una cuneta de difícil accés, en una carretera marginal i remota i enterrar allí sigil·losament el dictador. És curiós que ara l´església (Carlos Osorio, sorprenentment) es despenge que les despulles de Franco, les han de dur en un lloc sagrat, perquè estava batejat. No deia Rouco que als morts en les cunetes i les fosses els havien de deixar tranquils i no obrir més ferides? Aquests no estaven batejats? Finalment hi ha el destí del monstruós mausoleu, que jo crec que si no és possible esborrar-lo del mapa, s´ha de neutralitzar al màxim... i en tot cas, que la basílica s´ha de desacralitzar i treure els monjos franquistes.

Un altre motiu per a esperar una tardor trepidant serà les demandes de Catalunya: treure els presos polítics, acceptar que retornen els exiliats i pactar un referèndum. O s´accepten les tres coses, de manera pacífica, pactada i europea, o no hi haurà pau, ni pacte de res. Pedro Sanchez no tindrà pressupostos, doncs, i haurà de convocar eleccions... Supose que açò ja ho saben a Madrid. Catalunya ha guanyat les diverses batalles fins ara, però no la final, i no té res a perdre si hi ha eleccions generals, perquè abans seran les catalanes i ni la dreta espanyola, ni el socialisme català, tindran gaire èxit i tot quedarà com fins ara o pitjor per als constitucionalistes. I a Llanera, que ha actuat tan malament, segons la justícia belga, per què li ha de pagar el govern els advocats? No hi ha separació de poders? A Europa, on diuen que a Espanya no li ha, continuaran rient-se´n...