Per interès personal i dedicació social intente estar informat de les notícies i opinions publicades sobre els boscos valencians i la seua problemàtica. Per això vaig llegir amb interès l´opinió de l´estimat Bernabé Moyà publicada fa poc a Levante EMV. Després de varies lectures encara estic intentant saber que vol dir concretament l´autor i quines conclusions o propostes vol fer.

L´única cosa que queda molt clara és que l´autor considera que la gestió de l´actual Conselleria de Medi Ambient ha estat un desastre, encara que només analitza una mínima part de les seues competències, li atribueix responsabilitats que són d´altres departaments autonòmics i ho barreja tot amb la Diputació de València.

Comença donant xifres dels pressuposts adreçats a prevenció d´incendis que han passat, segons ell exposa, de 15 milions d´euros en 2015 a 26,4 en 2018. Els considera ridículs. Jo també els considere insuficients i pense que han d´augmentar, i espere que moltes persones més juntem forces per reclamar que s´incrementen, i molt, els pressuposts de medi ambient i en particular de prevenció d´incendis pels propers anys.

No obstant, hem de recordar que els pressuposts autonòmics han estat sotmesos a molt estrictes limitacions per part del govern central, i que no obstant durant aquesta legislatura s´ha recuperat una Direcció General específica per a prevenció, i s´han encetat línies novedoses, centrades en evitar les causes humanes dels focs, que són la gran majoria.

Però encara resulta més sorprenent que l´autor oblide que la xifra més baixa, la del 2015, correspon al PP i no al nou govern. A partir d´eixe mínim, les quantitats han anat pujant modestament i, tres anys després, quasi han duplicat la xifra inicial. Si només amb aquestes dades vol desacreditar la gestió actual, resulta un poc desconcertant.

Després relaciona aquestes xifres amb l´incendi de Llutxent, que considera devastador i que la seua gestió ha implicat una "onada de crítiques arribades de tots els fronts". Devastadors són tots els incendis, però lamentablement incendis semblants o molt més grans han hi hagut uns quants durant les dues legislatures anteriors, amb conseqüències més greus, i no va caure cap govern. (Durant el deceni 2008-2017 han hi hagut 19 grans incendis, de més de 500 has. Durant els 3 anys d´aquesta legislatura el numero anual d´incendis i les hectàrees cremades estan per baix de la mitjana del deceni).

Pel que fa a les onades de crítiques, caldria concretar-les més, cosa que no fa Bernabé. Possiblement hi ha aspectes netament millorables, però trobe exagerat parlar de "catàstrofe" en la gestió d´incendis. Porte 35 anys dedicant-me a estudiar el fenomen dels incendis i en cada cas important han aparegut crítiques que quasi mai han detallat defectes identificats i concrets ni denúncies específiques. Normalment les crítiques provenen dels alcaldes i afectats pels incendis, cosa que es pot entendre, davant del drama que suposa un incendi. No obstant Bernabé oblida un aspecte fonamental: la gestió dels equips i les estratègies implicades en la extinció d´un incendi no depenen de Medi Ambient, sinó d´Emergències, que és altre departament, amb diferents dirigents polítics, d´altre partit. Si les crítiques anaven contra Medi Ambient, s´ha equivocat de diana.

La resta de l´article va adreçat a un responsable molt concret de la diputació de València, a qui dedica la major part de les crítiques i adjectius negatius, amb evident virulència. Podem entendre-ho, per què la persona atacada és la responsable, segons ha explicat altres vegades Bernabé, de que el cessaren en el seu treball. Comprenc que l´autor estiga molt dolgut amb la decisió, que ell troba molt injusta, del seu cessament; però que mescle aquest ressentiment amb un anàlisi de la gestió ambiental d´un govern; anàlisi que hauria de ser objectiu i desapassionat, ho trobe confús per no dir altra cosa.

Crec que Freud ajudaria molt a entendre l´article i, possiblement, quan Bernabé parla de llegaron las cuentas, la seua ment estava inconscientment pensant en vamos a ajustar-le las cuentas a ese que me despidió. Anàlisis crítics, sí. Però si són objectius i desapassionats, millor.