Ho confese. Cada volta que escolte a Isabel Bonig o a qualsevol representant de la dreta parlar sobre llibertat no puc evitar fer un somriure, entre estupefacte i incrèdul. La mateixa dreta que ella representa es manifestà al costat dels bisbes més reaccionaris de l´Estat en 2005 en contra de l´aprovació del matrimoni igualitari. Es manifestà en definitiva en contra de la nostra llibertat -la meua inclosa- per a estimar a qui ens donara la gana i tindre ple reconeixement legal.

També la dreta que representa Bonig, el Partit Popular, va ser qui va prohibir en una ordenança municipal l´ús de les places més importants de la ciutat, la de l´Ajuntament i la de la Mare de Déu, per a actes de la ciutadania. Només s´admetien actes organitzats o coorganitzats pel govern municipal. Una censura encoberta en tota regla. El govern municipal del Partit Popular volia impedir qualsevol activitat en estes places, volia impedir la llibertat d´usar-les per la ciutadania. Un acte propi de mentalitats profundament retrògrades on la ciutadania es percep com una enemiga, més que com a part activa de la democràcia. És esta mateixa dreta la que va aprovar sense el més mínim rubor una Llei de Símbols, que classificava als valencians entre bons i roïns. Que bàsicament consistia en que si pensaves com el Partit Popular eres bo i si no pensaves com ells, eres un traïdor a la pàtria. Una llei pròpia de règims pretotalitaris.

Per no parlar del producte estrella del seu discurs a favor de la «llibertat». El tema de l´ensenyament de llengües. Un debat que hauria de mantindre´s en el plànol de la pedagogia. Perquè la dreta, en este cas PP i Ciutadans, afirmen que estan a favor de que l´alumnat siga trilingüe (castellà, valencià i anglès) però a continuació diuen que s´ha de poder elegir si s´estudia en valencià o en castellà. No acabe d´entendre molt bé esta posició. Allò lògic és que si estan d´acord en que l´alumnat siga trilingüe, ¿no haurien de deixar que els professionals establiren com aconseguir-ho atenent a la realitat sociolingüística de l´alumnat en cada centre? ¿Per què en l´ensenyament de llengües es parla de llibertat d´elecció i no es fa el mateix per exemple per ensenyar la teoria de l´evolució? Si ara algú per conviccions religioses demanara que no li ensenyaren la teoria de l´evolució al seu fill o filla, ¿no seria una barbaritat atendre esta petició? Llavors, ¿per què en l´ensenyament de llengües sí? L´administració educativa té l´obligació d´ensenyar de manera correcta les dos llengües oficials a més de l´anglès. I és això el que PP i Ciutadans busquen impedir precisament, que l´alumnat siga trilingüe. Este debat no té res a veure amb la llibertat, és pura qüestió ideològica.

Així que quan la dreta parle de llibertat, fem un somriure, perquè la dreta és allò més antagònic a la llibertat.