16 de septiembre de 2018
16.09.2018

Des de la trinxera

16.09.2018 | 21:25
Des de la trinxera

Les víctimes del terrorisme no poden condicionar la política penitenciaria d'un país. D'igual manera la justícia d'un país no pot ser la "llei de l'oest" ni la proposta bíblica de la "llei del Talió".

En tot cas, "la llei és l'ombra de la justícia" com deia Harrison Ford en la pel€lícula "Presumpte innocent" d'Alan J. Pakula.
És molt conegut el pensament de Bertolt Brecht que diu "Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida; aquests són els imprescindibles"
Jo afegiria que als bons els persegueixen un dia, als millors un any, als molt bons molts anys, però als imprescindibles la persecució és eterna, per això són tan escassos i valuosos.

No comparteix que determinada premsa autoanomenada de "centreesquerra" o, simplement, de "centre", publique entrevistes amb dreters tan execrables com l'exportàveu del PP, Rafael Hernando. Com si no tingués prou tribunes en la premsa de la dreta per poder "parlar"? Però les dificultats econòmiques obliguen a intentar ser políticament "transversals".
Mal assumpte per la democràcia, quan aquesta circumstància es dona, la premsa deixa de ser lliure. Noam Chomsky ha fet sobre aquesta qüestió reflexions que caldria revisar!

Resulta quan menys curiós que els actes de suport a les víctimes del terrorisme del 17/A en Barcelona estiguessin a rebentar de polítics/ques i malgrat això el discurs polític dominant fou que no hi havia que polititzar l´acte. Com quedem?
Per altra banda, em resulta especialment "cru" com els mitjans de comunicació "madrilenys" posaren l´accent en la pancarta que hi havia en un balcó privat opinant que el rei no era benvingut, oblidant intencionadament com la dreta, l'extrema dreta i l'espanyolisme més ranci s´apoderés de l'espai públic i de l´acte.

Respecte a la mort de la persona que amb un ganivet entrà en una comissaria dels mossos d´esquadra i va ser abatut a tirs per una agent, no puc de deixar de manifestar la meua opinió contraria a tant que he sentit sobre la "proporcionalitat" de la resposta. Les forces de seguretat deuen (i tenen, per seguretat de tots) estar preparades per defensar-se d´un atac amb una arma "blanca" sense necessitat de matar a l´agressor/a.
Però clar en "l´ambient" endarrerit que vivim on se´ns posa la "por" en el cos (estem a punt de ser envaïts per "milions" de musulmans yihadistes), qui conserva el cap gelat?

En tot cas, està demostrat que la por és un dels mecanismes més efectius de control de les persones.
Pablo Casado és un polític provocador, mentider, oportunista sense escrúpols i, llavors, no té límits ètics (o sentit d'estat) en la seua oposició al govern de l´estat i s´afecta al instints més bàsics de les persones millor.

Per últim, respecte a l'exhumació del dictador de la "Vall dels Caiguts". Estic d'acord amb el portaveu de PNV, hi havia que "dinamitar-lo". No és més que un monument a la barbàrie i ací no caven mitjanies, o sé està a favor de l'exhumació o no. L'abstenció equival al no, és a dir, a voler seguir mantenint al dictador en un lloc de privilegi. Les excuses que donen no son més que "romanços de mal pagador".

Però, ho he dit altres vegades, la dreta espanyola és deutora del dictador. De la seua ideologia (que en tenia) i del seu "règim" (privilegis socials, econòmics i polítics). És difícil (quasi impossible) que ideològicament "es mate al pare" (ja ho va dir "Alberto Rivera", a la fi la dictadura havia suposat "pau i seguretat". S´oblidà dels innocents/tes depurats/des, empresonats/des, exiliats/des i morts/tes!)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook