Una part del mur del Pati de les Sitges de Burjassot es va ensorrar la setmana passada. Sembla que la causa última van ser les fortes pluges i la fatal coincidència que s´havien començat a fer algunes obres de rehabilitació que van obrir el camí perquè l´aigua es convertira en un element destructiu. Però el fet és que la tragèdia no ha sorprès realment ningú: es veia venir. Ja feia molt de temps, molt, que el monument presentava problemes importants, esquerdes i pèrdues de consistència, que demanaven una intervenció urgent i integral. Ho sabíem, però no hi havia manera de posar-les en marxa.
Potser caldrà fer una reflexió tranquil·la i seriosa sobre el que ha passat, els problemes administratius existents i el maltractament general que ha rebut el monument més emblemàtic de Burjassot, encara que algunes qüestions puguen resultar incòmodes.
Les Sitges (o el Pati de Sant Roc com també se li diu a Burjassot) són un monument singular, començat en el segle XVI i destinat a emmagatzemar blat per a poder garantir l´abastiment de la ciutat de València. Això li dóna unes característiques molt peculiars. En primer lloc és propietat de la ciutat de València, tot i estar ubicat enmig de l´actual teixit urbà de Burjassot. Això planteja un primer problema perquè l´Ajuntament de Burjassot té cedit per un conveni l´ús del monument (i això implica fer-se càrrec del manteniment) però València conserva la propietat i per tant hauria de fer-se càrrec d´una rehabilitació estructural. Què és manteniment i què rehabilitació? Per desgràcia no hi ha manera d´aconseguir delimitar-ho.
En segon lloc no és un monument lligat al poder: no és una església, un castell, una catedral, un palau... això pot semblar una qüestió anecdòtica però, al meu parer, ha tingut un pes molt important a l´hora de prioritzar, o no, la seua rehabilitació.
Les Sitges tenen la qualificació de Monument Nacional, el que hauria de comportar una protecció de màxim nivell com, posem per cas, la de la catedral de València... però no l´ha tinguda mai. Entre 2011 i 2014 jo vaig ser alcalde de Burjassot i, conscient del problema, vaig intentar parlar amb l´alcaldessa de València Rita Barberà per posar en marxa les accions més urgents, però Barberà mai no es va dignar a rebre´m. Em consta que el meu antecessor va intentar-ho també, amb la mateixa sort. També vam presentar esmenes en els Pressupostos Generals de l´Estat per aconseguir diners per a les obres necessàries, esmenes que sistemàticament van ser rebutjades... no amague la meua responsabilitat, hauria d´haver insistit més, però l´embolic administratiu i la manca d´interès fora de l´àmbit local han sigut letals per al monument.
Però no sols això... i ara ve la part que potser no és políticament correcta però considere absolutament necessària: tampoc el poble de Burjassot ha tractat bé el monument. Quan, i d´això ja fa molts anys, un grup de joves del poble agrupats en el Bloc Nacionalista Valencià vam començar una campanya per prohibir que es llançaren mascletaes des de dalt del Pati, vam rebre una acollida hostil, molt hostil: perquè anàvem contra «la tradició». No cal dir que els milers de quilos de pólvora que feien tremolar periòdicament el monument també han tingut la seua part de responsabilitat en el deteriorament. Finalment, i amb moltes reticències per part de certs col·lectius festers, els usos pirotècnics es van limitar molt. La mateixa acollida vam rebre quan vam iniciar una altra campanya contra la celebració de macroconcerts en el Pati. Per sort-desgràcia, durant el muntatge d´un concert de Chenoa, un camió va trencar un dels pilons que serveix de tapa de les sitges i les fotos -que convenientment vam difondre- vam resultar molt colpidores: ja no es fan concerts, però vam tenir que patir un accident greu per ser-ne conscients del que passava.
I així hem arribat fins ara. Quasi totes les famílies de Burjassot tenen un quadre amb les Sitges a casa. El Pati pertany a la nostra educació sentimental, és un orgull i un referent identitari, però l´estima sentimental ha anat sovint acompanyada d´una total inconsciència sobre la seua situació real.
La tragèdia de l´ensorrament del mur hauria de fer-nos reaccionar i plantejar qüestions que fins ara semblaven tabú: té sentit que la ciutat de València tinga una propietat tan emblemàtica enmig de Burjassot? Assumim que cal limitar molt els usos del Pati per protegir-lo de veritat? Encara que no siga un palau ni un temple, van a continuar els pressupostos de l´estat marginant la protecció d´un monument nacional?
