L'aigua: dret de l'ésser viu

Conta una llegenda andina que l'aigua ix dels ulls de la Pachamama (deessa totèmica dels Inques representada pel planeta Terra), però si alguna vegada les persones incomoden la seua tranquil·litat o volen traure més aigua de la necessària, aquests brolladors desapareixen i és que també l'aigua es pot enfadar.

Hui, 22 de març, celebrem el Dia Mundial de l’Aigua. I ho fem amb el convenciment que la recent creació de l’Observatori Ciutadà de l’Aigua a nivell autonòmic constitueix un pas més en l'elaboració d'una diagnosi, de forma participativa, de l'estat actual de la gestió dels recursos hídrics.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ja va declarar en l’any 2010 el dret a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà imprescindible per a la dignitat de les persones1. En este sentit, la fi dels processos de privatització i la recuperació de la gestió pública de l’aigua constitueix un element primordial que apel·la, no únicament a l’especial responsabilitat de les Administracions públiques quant a la protecció i defensa dels drets humans, sinó també a la necessitat d’enfocar la gestió de l’aigua des d’una perspectiva ètica i de finalitat pública i no de beneficis econòmics de les empreses.

Esta mateixa setmana, l’alcalde Joan Ribó ha comunicat la bona notícia de que l’Ajuntament de València ha ajudat a pagar la factura de l’aigua a un total de 1.678 persones que estaven en dificultats per a fer front a la despesa, durant el passat exercici de 2018. Mesures que posen en primera línia a les persones, respecte a este bé de primera necessitat.

Així mateix, amb l’objectiu d’afermar els models de gestió de l’aigua i fer front als actuals reptes ecològics i de lluita contra el canvi climàtic, el darrer 8 de novembre acollirem al Museu d’Història de la ciutat de València una jornada organitzada per la Conselleria de Medi Ambient per tal d’iniciar el ja creat Observatori Ciutadà de l’Aigua. La tria del lloc, el Museu d’Història de València, no va ser a l'atzar, ja que es tracta de l'edifici que alberga el primer dipòsit d'aigua potable de la ciutat de València, datat en 1850.

En aquella jornada, es va presentar l’Observatori Ciutadà de l’Aigua com un instrument de representació ciutadana que, tal com s’inclou al seu Manifest fundacional, vetlle per la definició i implantació al País Valencià d’un model de gestió directa, eficaç, transparent i participatiu, adaptat a les noves condicions climàtiques, que garantisca els drets humans fonamentals a l’aigua i al sanejament, tot respectant la integritat dels ecosistemes aquàtics.

A alguns municipis valencians de més de 5.000 habitants, com Sueca o Xàbia, l’aigua es gestiona d’una manera pública, a altres, com a la ciutat de València, la gestió es fa a través d’una empresa mixta. Fórmules distintes que constitueixen un repte a abordar des d’una perspectiva multidisciplinar, tenint en compte els desequilibris existents, considerant tant aspectes quantitatius com qualitatius i amb estratègies eficaces que permeten superar els obstacles que aporten una pluviometria escassa i irregular i l’habitual acumulació de població a àrees geogràfiques concretes.

Una prioritat per a qualsevol govern progressista compromès amb els drets humans i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, que serà abordada en profunditat a través del cicle Converses amb Iniciativa, el proper 28 de març a les 19h a la Sala Àtic de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Una oportunitat d'aprendre més sobre temes relacionats amb l'aigua, de compartir els assumptes relacionats amb ella, de debatre, analitzar i prendre mesures per a canviar la situació i evitar que, com conta la llegenda andina, l’aigua, dret de l’ésser viu, es puga enfadar.