17 de abril de 2019
17.04.2019

El terror en directe

17.04.2019 | 22:19
El terror en directe

El brutal atemptat que el terrorista ultradretà, islamòfob, xenòfob i racista Brenton Tarrant va protagonitzar contra dues mesquites el 15 de març passat a la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, va marcar un abans i un després en la història del terrorisme mundial. El professor de la Universitat de València i criminòleg Vicente Garrido ho ha explicat lúcidament en un conegut programa de televisió: per primera vegada en la història del terrorisme s'emetia en directe un atemptat –a través de Facebook live– destinat a l'audiència de les xarxes socials. L'extrema gravetat d'un fet com este mereix una especial atenció molt més enllà del cúmul de notícies que han arribat d'un crim repugnant en el qual van morir cinquanta persones i al voltant de cinquanta més resultaren ferides.

En primer lloc, cal assenyalar l'acurada escenografia de l'assassí que, a la manera dels videojocs «shooters», va gravar amb una càmera enganxada al cos, en un plànol subjectiu, tota la seqüència de 17 minuts del brutal atemptat amb la perversa intenció de convertir-se en una matança viral. A les 24 hores, segons el vicepresident de Facebook, Guy Rosen, la companyia havia eliminat 1,2 milions de vídeos, però encara continuaven pujant noves còpies a Internet. Atenció amb la portentosa capacitat de reproducció viral de les xarxes socials.
Primera gran errada: el sistema de seguretat de Facebook, d'intel·ligència artificial, va fer aigua per tots els costats. Tan diligent en altres aspectes, i tan inepte en un tema tan greu com este. Caldria reflexionar també sobre l'educació, el paper de la família, l'escola i els videojocs de moda extremadament violents amb els quals juguen els nostres fills. I que conste que no establisc una relació causal entre violència digital i real, sinó una reflexió sociològica, moral i ètica.

En segon lloc, i com a conseqüència del primer, cal analitzar com les xarxes socials i la seua potentíssima capacitat de reproducció viral pot ser utilitzada, de manera vil i repugnant, a favor d'una causa racista, xenòfoba i violenta: Brenton Tarrant es considerava en el seu manifest «etno nacionalista i eco feixista» i furibundament en contra de la immigració i el multiculturalisme, sobretot després d'un llarg viatge arreu d'Europa. Qui sembra vents, cull tempestats. I tenim al respecte una malaurada i tràgica experiència a l'Europa del segle XX.

Cal prendre nota perquè el discurs de l'odi no és qualsevol cosa, no és un assumpte menor. Atenció. El Parlament europeu ja ha pres nota, ara cal que tots els governs democràtics assumisquen la demolidora potencialitat destructora d'esta abominable ideologia de l'exclusió. Sovint el discurs de l'odi pot disfressar-se amb la pell d'un innocent corder que mai no ha trencat un plat, però el discurs de l'odi genera odi i cultiva, rega i manté acuradament la llavor latent de la intolerància i la violència. I si un sistema democràtic es mostra feble davant els partits polítics que defensen l'exclusió, tard o d'hora ho acabarà pagant la ciutadania.

Cal analitzar amb rigor un altre aspecte essencial: l'exhaustiva casuística administrativa que ha d'acompanyar necessàriament la concessió de llicències d'armes. No cal dir les repercussions que un tema tan important com este pot tindre en els actes terroristes, la violència i els assassinats indiscriminats. De fet, la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ja ha anunciat la reforma de la llei d'armes. Cal anar amb compte, molt amb compte. Tenim un bon exemple als Estats Units. Atenció, molta atenció, ara que a Espanya un partit d'extrema dreta ha posat este tema sobre la taula del debat polític.

Siga d'una forma o d'altra, allò que ha de restar ben clar per als governs, les institucions supranacionals i la ciutadania és la potencial capacitat demolidora del discurs de l'odi i la possibilitat permanent que individus com Brenton Tarrant convertisquen en un macabre espectacle de masses l'assassinat indiscriminat de persones innocents, siguen de l'ètnia, religió, color de la pell, nacionalitat o condició sexual que siguen. Un abominable espectacle de terror en directe.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook