Hem passat per una campanya electoral plena d'anomalies. Per primera vegada des d'aquelles eleccions del 1977 trobem entre les llistes electorals candidats que estan empresonats sense cap sentencia condemnatòria, i als que, finalment, la JCE ha donat permís per poder participar, via telemàtica, en mitins electorals des de la presó de Soto del Real. I també per primera vegada des del retorn de la democràcia un partit d'extrema dreta, potser, tindrà representació en l'hemicicle que els guàrdìes civils de Tejero van profanar i foradar un 23-F. Daoiz i Velarde, els dos lleons que guarden les portes del Congrés, no estan gens espantats per la possible presència dels ultres escalfant els escons del Parlament, ja estan acostumats a veure diputats defensors de les idees d'extrema dreta que, fins ara, estaven emparats sota les sigles d'alguns dels partits que es diuen constitucionalistes, malgrat que en 1978 els seus pròcers I mestres votaren en contra d'eixa Constitució que ara consideren immutable i sacrosanta.

Estem vivint una campanya anòmala. En declaracions i mitins el tema estrela es Catalunya, i, alguna que altra vegada, també el País Basc i Arnaldo Otegui, sembla que en aquests moments Espanya es una Arcadia feliç sense problemes, als futurs diputats no els treu la son l'atur, el problema de la vivenda, el fracàs escolar, les magres pensions que cobren la majoria dels jubilats, els assassinats de dones a mans del masclisme, la manca de residencies per la tercera edat, i tantes i tantes coses. Sembla que l'únic problema que els fa caure en l'insomni es Catalunya. I per solucionar-lo en lloc del diàleg i la política tan sols saben acudir a la força i la fiscalia, dos dels apartats de l'Estat que, en aquestes últimes setmanes, hem estat veient actuar a l'uníson al Tribunal Suprem.

Aquell crit de «a por ellos», els catalans, que va ressonar a les portes de les casernes de policia i guàrdia civil quan a finals de Setembre les denominades forces de l'ordre anaven cap a Catalunya, ha quedat gravat a foc en la ment d'algunes gent d'Espanya, on alguns partits han atiat el foc perquè així passara. I els resultats estan apareixent a poc a poc.

Cada diumenge de Resurrecció a un petit poble de Sevilla, Coripe, fan una, digam, festa, anomenada «Quememos el Judas», on fan escarni, insulten, afusellen i cremen una figura que representa el personatge que ha fet més mal al llarg de l'any. Aquesta figura es triada pels pares i mares de l'AMPA de l'institut d'ensenyament del poble, i té el discutible honor de ser Festa d'Interés Turístic Nacional. Aquest any el personatge triat ha estat el president Puigdemont, una figura representant-lo, amb una bandera estelada com a capa, ha estat passejada pels carrers del poble mentre grans i xiquets anaven insultant qui fou president de Catalunya. Finalment l'han penjat d'un arbre, li han calat foc i amb la presència de la guàrdia urbana de Coripe i un cotxe amb el logo de la Junta d'Andalusia la figura de Puigdemont ha estat afusellada. I tota aquesta explosió d'odi passava davant duns infants que, aquí si, estan sent adoctrinats en l'enfrontament amb qui no pensa el mateix. Perillós, molt perillós, un comportament que pot obrir el pas al feixisme.

Em tem que la fiscalia, l'organisme que segons l'article 3 de l'Estatut del Ministeri Fiscal, es «el defensor de la legalitat i de l'interés públic i social» en aquest cas està de vacances, no oblidem que estem en Pasqua. Es una pena que el motiu per viure o riure siga l'enfrontament entre pobles.