En els pròxims dies ens trobarem amb diverses cites electorals en les quals la ciutadania, i sobretot les dones, ens juguem molt. Ens trobem davant d’alguns discursos i consignes que reclamen tornar a un passat que creiem soterrat però que simplement estava esperant que ens creguérem allò de la «transició democràtica». Ens trobem davant grups polítics que s'autoanomenen constitucionalistes, que fan apologia de la desigualtat de drets entre les persones depenent d'on han nascut, quina orientació sexual o quin sexe tenen, i volen acabar amb els drets socials aconseguits amb les lluites populars. En el cas de les dones veiem amenaçades les fites aconseguides de molts anys de lluita pels moviments feministes, una autèntica amenaça per als drets humans.

Per això cal tenir present que com a dones no hauríem de donar suport de cap manera a aquelles opcions polítiques que atempten contra els drets de les dones, com ja han manifestat les organitzacions feministes en diversos comunicats i rodes de premsa.

Ni aquells i aquelles que minimitzen i justifiquen la violència de gènere com a violència estructural patriarcal, i busquen confondre-la amb la violència domèstica, ocasional i aïllada.

Ni aquells i aquelles que promouen l'odi contra les dones fent veure que els seus avanços en drets van en detriment del benestar dels homes.

Ni aquells i aquelles que busquen acabar amb les lleis d'igualtat i la protecció per violència masclista, encara que ho diguen amb cara de dona.

Ni aquells i aquelles que no condemnen obertament la mercantilització del cos de la dona en forma de mercaderia per al sexe o mercaderia per a parir.

Ni aquells i aquelles que perjudiquen la salut de la dona, el sosteniment de la vida i del planeta, negant-se a implementar mesures contra el canvi climàtic i el model polític i econòmic que està generant-lo.

Ni aquells i aquelles que no busquen derogar la Llei d'Estrangeria i el tancament dels CIES, acusant a les persones de ser il·legals.

Ni aquells i aquelles que volen obligar-nos a oblidar la nostra memòria, les dones rapades, violades, empresonades, exiliades, assassinades, les que encara estan a les cunetes de les carreteres.

Ni aquells i aquelles que busquen amagar de nou la figura de la dona en l'educació de la nostra joventut, en l'art, les matemàtiques, la història, la medicina, la literatura i la llengua, soterrant-la amb el sacrosant «masculí genèric som tots».

Ni aquells i aquelles que busquen afavorir als amos neoliberals empobrint a la població i majoritàriament a les dones

Aquesta classe de discursos d'odi i contra els drets socials tan freqüents en els últims temps, lluny de ser normalitzats, han de ser rebutjats per perillosos i antidemocràtics i enfront d'ells hem de fer ús precisament de la nostra memòria i el nostre dret a decidir. Per això optem pels valors de la igualtat, democràtics i antifeixistes, i les dones decidirem ni matxitos ni fatxitos.