La Xylella fastidiosa és un bacteri que produeix una malaltia que era desconeguda en la Unió Europea abans de 2013. Desconeguda no vol dir que era inexistent, perquè probablement arribà a la UE pels anys 90, degut a la laxitud de la legislació europea per a la importació de plantes infectades, i a la insuficient vigilància epidemiològica dels estats, i per la seva pròpia biologia tardà a descobrir-se a les oliveres d´Itàlia fins al 2013. Després se l´ha trobat a Alemanya, França, Portugal i Espanya. En la província d’Alacant infecta els ametlers i altres espècies arbustives.

La gestió de la plaga de Xylella fastidiosa que ha fet la Conselleria d’Agricultura en Alacant ha estat un despropòsit monumental. Podem entendre que els primers ametlers malalts trobats al Castell de Guadalest (06/07/2017) i a Benimantell (25/07/2017) foren considerats dos focus epidèmics primaris i localitzats, i tractats amb l’eradicació de tot vegetal en un radi de 100 de l’arbre malalt. Però a partir de la tercera resolució els mapes mostren una dispersió de parcel·les afectades que passa de la Marina Baixa al Comtat i a la Marina Alta, i tenim fins a uns 1312 positius a infecció i 134.500 hectàrees afectades, a hores d´ara (25/03/2019), i amb una distribució espacial que indica un establiment de la malaltia, no sabem des de quan. No estem en epidèmia, estem en fase endèmica. Si que sabem que a les Illes Balears, amb uns 834 arbres positius(19/02/19), en uns 5990 km2, el tractament de la malaltia ha estat la contenció, arrencament de l’arbre malalt, i anàlisi i observació dels que l’envolten. És a dir, a les Illes Balears, amb 1 arbre malalt cada 6 km2, estan en contenció, i a Alacant, amb un positiu a la malaltia per cada km2, estem en eradicació. Com s’explica? Perquè la Conselleria no considera que estem en fase d’endèmia (malaltia crònica en el territori, que es queda per a sempre perquè no es pot acabar amb ella), i continua tractant la plaga com una epidèmia primària, aguda i localitzada?

El Director General d’Agricultura considerava recentment (La Sexta 8/05/19) que «tot el coneixement científic dona suport al programa d’eradicació». Desconeixem en quin coneixement es basa, ni en quins científics. Perquè des de la detecció del primer positiu el Director General i el Cap de Servei de Sanitat Vegetal van resoldre aplicar eradicació en excés, en aplicar-la a tota la parcel·la amb el vegetal infectat, independent de la mida de la parcel·la, i a més, a 100 m de totes les parcel·les adjacents. I desprès, la Conselleria no ha presentat en cap moment un anàlisi de risc de plaga (ARP) que és la base científica per a prendre decisions. Els requisits per a decidir eradicació no tenim evidència que s´hagen tingut mai en compte: nivell de prevalença de la plaga, extensió i impacte del dany, predicció del potencial de disseminació i el nivell anticipat del mateix, impacte econòmic i mediambiental, i amb les dades anteriors, determinar si l’eradicació és factible. A més, científicament, cal verificar periòdicament les dades, i avaluar si s’estan aconseguint els objectius o cal modificar o parar el programa d’eradicació.

Segons científics espanyols com JA. Navas i A. Vicent, en l’ARP referit a la Xylella fastidiosa hi hauria tres fases: una probabilitat alta de entrada (ja confirmada), que una vegada entra l’establiment de la malaltia en un territori és més que probable (endèmia) i la dispersió també. Però res de tot això fa dubtar al Director General d’Agricultura i al Cap de Servei de Sanitat Vegetal, el que és un signe de la seva incompetència política i professional, perquè fins i tot els ciutadans d’aquells pobles es donen compte que l’eradicació, a banda de mal executada, és ineficaç. I una agressió mediambiental: deforestació regada amb herbicides i insecticides a manta.

Per trobar alguna explicació a la conducta acientífica de la Conselleria, hem pensat en interessos dels sectors perjudicats per l’adopció de contenció, com els viveristes, els enginyers agrònoms que fan plantacions, els subvencionats sindicats agraris, els poderosos lobbies agroalimentaris com els de l’oli, la taronja, l’ametlla i el raïm, que presumptament podrien estar pressionant la Conselleria, amb èxit, per a que mantinga l’eradicació. Potser s’hauria d’investigar si hi ha algunes actuacions irregulars entre aquests actors.

Els ciutadans de les comarques afectades, agricultors i no agricultors, estem preocupats perquè una Conselleria que s’anomena d´Agricultura, Medi Ambient, Canvi climàtic i Desenvolupament rural, està arruïnant una part de l’economia rural, està produint una desforestació mediambiental pitjor que els incendis, tot afectant el canvi climàtic i al despoblament rural. Paradoxal però cert. És per això que demanem el canvi dels responsables actuals de la Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Valenciana, i que no apareguen en el nou organigrama de l’organisme.