Les incoherències de Pedro Sánchez

La falta de govern imposada per Pedro Sánchez no deixa de ser una manera de mostrar la seua incoherència. D'una banda es reivindica a Europa com a líder socialdemòcrata, però ací a casa, actua com una espècie de xiquet malcriat. I m'explique.

En 2016, quan Rajoy va declinar formar Govern, a Sánchez no li va importar pactar amb Rivera, ja en aquell temps liberal reconegut, i intentar governar amb aquells escanyolits cent vint-i-tres diputats i diputades. Els comptes, malgrat tot, no van eixir i, com recordem, vam haver de tornar a votar.

En aquests moments, pactant amb Unidas Podemos, sumen cent seixanta-cinc diputades i diputats, però els sembla insuficient per a governar i amenaça amb convocar noves eleccions generals. I tot això per no voler pactar amb Unides Podem que, com hem de recordar, va fer possible la moció de censura a Rajoy fa un any i li va ajudar a pujar a la Presidència del Govern.

Òbviament les vertaderes raons que Sánchez té per a actuar de forma tan incoherent, les coneixerà ell i el seu entorn més immediat, però tal mostra de feblesa política li implicarà problemes més prompte que tard.

Pot acabar perdent la confiança que molta gent va depositar en ell en les passades eleccions generals per la seua pròpia incoherència.

Dels Rivera, Casado i Abascal no pot esperar res. I ho sap. A que llavors tantes reticències a pactar amb qui en el seu moment li va fer president del Govern? Per què tem tant pactar que Unides Podem se sente en el Consell de Ministres i només ofereix llocs de segon i tercer nivell governamental? Potser les pressions de l'IBEX són les que realment li estan marcant l'agenda política?

Va ser el mateix Sánchez qui fa un temps va dir que «governar era difícil» i segur que ho és, però la gent li va confiar aqueixa tasca en les eleccions del passat mes d'abril. També va ser el mateix Sánchez qui va elogiar el model de Govern Valencià fa uns mesos, llavors per què no ho intenta posar en pràctica ell mateix amb el seu propi govern?

No crec que les amenaces de portar-nos a la ciutadania a unes noves eleccions generals siga una bona estratègia, ja que demostraria no solament les seues pròpies incoherències, sinó també la seua falta de capacitat de negociació i d'arribar a acords amb altres forces polítiques a la seua esquerra que, en definitiva, van ser els qui li van portar a la presidència.

La seua pròpia afiliació els va cridar la nit electoral que «amb Rivera no» i això implicava mirar a la seua esquerra. Ell es resisteix a fer cas a la seua afiliació. Potser si ens porta a unes noves eleccions generals la ciutadania ens resistim a fer-lo president.

Les incoherències en política quasi sempre s'acaben pagant. Sánchez és a temps de recuperar la coherència i esmenar errors. En cas contrari, pot perdre-ho tot, de nou.