Toni Cantó, actor i síndic de Ciutadans en les Corts Valencianes, pareix que té fixació contra el valencià. Una fixació malaltissa, que li aflora ara i adés. Sempre que parla no desaprofita l'ocasió per a llançar alguna pulla contra esta llengua. La seua intervenció en el debat d'investidura del president de la Generalitat, de fa uns pocs dies, va ser una nova mostra de l'obsessió de l'actor i polític contra la llengua pròpia dels valencians, que també, probablement, haurà sigut la de bona part de la seua ascendència familiar. I no és que critique la política lingüística concreta que es fa des d'algunes institucions valencianes, que ben criticable és en molts aspectes, és que ho fa contra el valencià com a tal, contra la presència de la nostra llengua en l'ensenyament i contra qualsevol mesura afavoridora del foment i ús d'este idioma en la vida pública. I té igual qui estiga en la Generalitat. Quan governava el Partit Popular ja abocava les seues invectives contra l'ensenyament del o en valencià i aconsellava els seus amics que no feren perdre el temps als seus fills en l'aprenentatge d'esta llengua, que s'ocuparen d'aprendre i parlar anglés, com si això fora incompatible. En la seua hiperbòlica preocupació i obsessió contra la «imposició» (que diu ell) del valencià, que pareixen derivades d'algun trauma, Toni Cantó pinta un món imaginari en què la «imposició lingüística» del valencià seria causant del perill d'una suposada «desaparició» del castellà en esta valenciana terra. Però quan s'ha superat a si mateix, en eixa fixació obsessiva, ha sigut quan en la sessió d'investidura del president de la Generalitat va dir que la imposició és tanta que Miguel Hernández no hauria pogut estudiar ni publicar en castellà.

Però en quin país imaginari viu esta persona? Ser actor, a més de polític, no habilita per a canviar la realitat ni dona llicència per a dir falsedats. Hi ha algun xiquet o alguna xiqueta d'Oriola (d'on era Miguel Hernández) que no tinga el castellà en l'escola?, ¿hi ha algun valencianet o alguna valencianeta, de qualsevol municipi valencià, en edat escolar, que desconega la llengua de Cervantes? I respecte a la impossibilitat d'escriure i publicar en castellà en la Comunitat Valenciana que tindria ara l'autor de Viento del pueblo, ¿sap d'algun cas d'autors o autores que no poden publicar en castellà en terres valencianes? Un repàs, de quan en quan, al suplement Posdata de Levante-EMV, per exemple, li mostraria la nòmina d'escriptores i escriptors que escriuen i publiquen en castellà en esta Comunitat. El president de la Generalitat, Ximo Puig, sobre eixa falsa i al·lucinant afirmació, va contestar molt bé a l'obsessionat senyor Cantó.

Qui va impedir que Miguel Hernández continuara escrivint en castellà, ni de cap manera, va ser el règim franquista, l'enyorat i reivindicat pels aliats del partit de Toni Cantó en moltes parts d'Espanya. Règim que va deixar morir l'autor de Nanas de la cebolla en la presó. Pot queixar-se i criticar la política lingüística que es fa, molts ho fem, perquè hi ha moltes coses criticables, però deixe, senyor Cantó, d'arremetre i envestir, cada vegada que parla, contra tot allò que olga a llengua valenciana. I tranquil, que el castellà, que té més de quatre-cents milions de parlants, no corre cap perill per culpa del valencià ni de les altres llengües de l'Estat, que, per cert, també són espanyoles.