Borrell sempre ha volgut presidir el Consell de Ministres. Va tindre la mel a la boca en guanyar les primaries del PSOE. Mesos després va haver d'oblidar el seu desig de seure, rellogat, als sofàs de Moncloa. La implicació de dos dels seus col·laboradors, a Hisenda, en un possible delicte va obligar-lo a oblidar les ansies de ser President del Govern.
Borrell es un corredor de fons, i res atura les seues dèries de tocar poder, i l'estiu passat va acceptar el lloc de Ministre d'Assumptes Exteriors en el Govern Sánchez. Que la CNMV l'hagués multat amb 30.000 euros per vendre accions d'Abengoa aprofitant informació privilegiada no seria un obstacle en el seu camí vers el Palau de Santa Cruz a Madrid. Pedro Sánchez volia al Govern algú amb segell anticatalanista, i qui millor que un Josep Borrell, nascut a Catalunya, jacobí i molt bon amic de la dreta extrema catalana, com C's i Societat Civil Catalana amb els que havia passat per la Via Laietana barcelonina presumint del seu nacionalisme espanyolista al costat d'Iceta, Valls i Vargas Llosa, i amb la companyia d'amistats perilloses com els representants del feixisme onejadors de la bandera de la gallina franquista.
I ara Borrell, el que deia que calia «desinfectar» Catalunya, ha volgut tancar el seu pas pel ministeri jugant des de la cancelleria espanyola a ser un James Bond de fireta. I ha enviat el seu Setè de Cavalleria a espiar algunes delegacions del Govern català a Europa. Cal aclarir que aquesta mena de delegacions les tenen la majoria de CC.AA., serveixen per donar a conéixer fora el que cada bocí d'aquest Estat de les Autonomies fa en l’àmbit cultural I comercial.
Però les úniques delegacions que a Borrell molesten son les de Catalunya, amb l'aplicació del 155 les van deixar fora de joc, després van ser reobertes i ara, fa uns dies, ens hem assabentat que per ordre del Ministre d'Exteriors les delegacions de Ginebra, Londres i Berlin han estat espiades, si, espiades, per les corresponents ambaixades espanyoles en aquells països. Borrell, abans de deixar Madrid per Brusel·les, ha volgut tancar aquesta etapa amb clau d'or, però el nyap que ha fet ha tornat l’or en llautó, perquè al senyor ministre se l'hi ha vist el llautó del potiner, doncs la mateixa documentació que ha presentat davant el TSJC per demanar el tancament de les delegacions demostra el barroer espionatge que han fet els seus acòlits de la diplomàcia espanyola fent de «mortadelos» del CIS.
L'espionatge espanyol hi ha fet enfadar Westminster, la Cambra dels Comuns del Regne Unit, on el diputat Hywel Williams dijous passat va denunciar que membres d'aquell Parlament han estat espiats per ordre de Borrell. Aquets parlamentari gal·lès presideix el Grup Parlamentari sobre Catalunya on hi ha conservadors, escocesos i gal·lesos. Es va denunciar que Espanya havia fet una «vigilància encoberta» de les activitats d'aquest grup, i entre els documents presentats per Espanya davant el TSJC es poden llegir els noms d'Elin Jones, parlamentaria gal·lesa, de Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia i de John Bercow, president de la Cambra dels Comuns.
No se si es una bona opció enviar Borrell a Europa, però segur que, si allà fa el que feia aquí, donarà dies de glòria a la diplomàcia europea. De moment diumenge ja va dir que «La pau no es l'estat natural de la vida, l'estat natural es la guerra». Bon lema per un diplomàtic i tot un perill per què aquest individu també tindrà a càrrec seu la seguretat europea. No se si posar-me ja a riure o a tremolar.
