19 de julio de 2019
19.07.2019

Dones de banda per a la història

19.07.2019 | 21:56
Dones de banda per a la història

Hui, 20 de juliol, es compleixen 80 anys que Pilar Higón Blat (1924), Elisa Penalva Garrigues (1923-2008) i Elvira Ortiz Candel (1923-2018), tres músiques de la Banda «Lira Castellonense» de Castelló de la Ribera (València), actuaren sobre l'escenari de la Plaça de Bous de València. La primera vegada  a la història que pujaven dones com a intèrprets.  Era 1939. La guerra havia acabat uns mesos abans i des de la Regidoria Delegada de Festes de l'Ajuntament de València es va organitzar un Festival Musical en lloc del tradicional Certamen de la Fira de Juliol, que havia estat suspès durant la Guerra Civil. Participaren  «La Nova» de Xàtiva (50 músics), la banda de L'Alcúdia (45 músics), la Unió Musical de Montserrat (48 músics), la Banda Municipal d'Alaquàs (50 músics), la Banda Artística Musical d'Alginet (43 músics), la Banda Primitiva de Llíria (62 músics), la Banda «Lira Castellonense» (70 músics) i la Unió Musical de Llíria (64 músics). Les tres últimes, bandes de Primera Secció –que correspondria a la que hui seria la Secció d'Honor–.

La banda «Lira Castellonense» comptava entre els seus membres amb tres joves saxofonistes, que no van passar desapercebudes. El director de l'agrupació, el mestre Jaime Fayos, va fer notar aquesta circumstància quan les va fer pujar en primer lloc a elles tres i al músic més jove de la banda, cosa que va arrencar un entusiasmat aplaudiment del públic. La presència de les tres músiques es va convertir en notícia i, l'endemà, el mateix diari des d'on escric aquestes línies se'n va fer ressò.

Pilar Higón Blat, Elisa Penalva Garrigues i Elvira Ortiz Candel van escriure una pàgina a la història de les bandes, en convertir-se en les primeres dones que actuaren amb una banda de música a la Plaça de Bous de València. Al no tractar-se d'un Certamen, la fita va quedar desdibuixada, no en la memòria de les protagonistes, com relatava fa uns anys Pilar Higón. També altres testimonis locals, com Vicente Romero, recorden les seues companyes i aquella magnífica actuació. Un altre músic de l'època, Francisco Aigües Martínez, músic emèrit de la Primitiva de Llíria, va enviar una carta a la Societat Musical «Lira Castellonense» el 1990 per a intentar que es celebrara el 50é aniversari de l'efemèride. Sense èxit, malauradament.

Elvira Ortiz Candel va abandonar la banda als pocs mesos però Pilar Higón Blat i Elisa Penalva Garrigues encara van participar de la vida musical d'aquesta agrupació durant gairebé tres anys més, fins al 1942. Un fet que va contribuir, decisivament, a que altres dones s'animaren a intentar acomplir el somni de ser músics de banda. Va ser el cas de Remedios Cardona Nadal, Otília Barberà Cardona i Pilar Rodríguez Escriche, tres clarintetistes de la Pobla Llarga, poble veí de Castelló de la Ribera, que en 1944 foren les primeres en participar en el Certamen de València1.
Aquest 21 de juliol de 2019, la Banda Lira Castellonera participarà a la Secció d'Honor del concurs –en aquest cas al Palau de les Arts– amb 149 intèrprets, 47 d'elles dones (un 31'5%). S'ha avançat, clarament. No fins a aconseguir la paritat que estaria cap al 51%, proporció de dones del municipi, però estem millor que estàvem. Afortunadament. A més a més enguany, la banda de Castelló de la Ribera també destacarà perquè serà dirigida per Beatriz Fernández Aucejo, una de les poques directores que han actuat al Certamen Internacional de Bandes de la Ciutat de València (CIBM), la  sisena en la història de la competició i la primera en dirigir una banda de Secció Especial. L'han precedida Pilar Ruiz en 1986, Sara García en 2009, María Jesús Herrero en 2012 i Hiroto Takaya en 2016; en aquesta edició de 2019 també dirigeix Lidón Valer a la Secció Segona. Una casual però immillorable forma de celebrar l'efemèride ja que, igual que fa 80 anys, Beatriz Fernández Aucejo s'erigirà en model i referent a la direcció musical, el rol de més prestigi artístic dins d'una agrupació. Ho farà a la màxima categoria del concurs internacional: un pas més a la progressiva conquesta dels diferents llocs de responsabilitat per part de les dones al món de les bandes.

I és que el CIBM està en deute, al meu parer, amb la participació i la integració de les dones a les bandes per moltes raons. Per exemple, l'organització és conscient que l'obra que tria com a peça d'obligada interpretació, a banda de suposar un ingrés econòmic per a la persona que la composa, també aconsegueix una gran repercussió: és preparada per centenars de músics i s'interpreta en multitud de concerts. Passa a formar part de l'arxiu de les diferents societats musicals i, a més a més, s'enregistra fonogràficament. Una sèrie d'oportunitats de les quals només han gaudit tres compositores al llarg de més de 130 anys d'història del Certamen de Bandes: Germaine Tailleferre, Ida Gotkovsky i Coby Lankester. Tres compositores en 133 anys. I no val dir que és perquè no hi ha. El que no hi ha són oportunitats. Però, com ja era inexcusable i necessari, comencen a haver-ne. Aquest 2019 serà el torn per a la quarta compositora, Eva Irene Lopszyc, amb Brigantia de Los Vientos, obra obligada a la Secció Segona. Pel que fa al jurat del Certamen, lamente assenyalar que tampoc arriba a l'aprovat, ja que només hi han accedit 12 dones per més de 368 homes que han exercit 763 vegades de jurat2.

Des d'aquestes línies vull encoratjar l'obligació de reparar aquest deute. I  vull tornar a escriure els noms de Pilar Higón Blat, Elisa Penalva Garrigues i Elvira Ortiz Candel en la història de la música de banda i retre'ls l'homenatge que es mereixen per la proesa i els espais que conqueriren trenta anys abans que es consolidara la participació de les dones en el món bandístic.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook