Uns quants dies de descans i reciclatge m'ha portat a vore les coses amb més distància i tranquil·litat, però no ha impedit que seguisca sorprés pel que està passant en el cas dels Expendients de Regulació d´Ocupació d'Andalusia en comparació amb la velocitat dels casos judicials que es dirimixen per estes llars

Peces prescrites per inactivitat del juzgador; altres abandonades, sense a penes moviment de cap tipus. Finalment, el ministeri fiscal ha hagut de prendre cartes en l'assumpte perquè el procediment del major espoli i lladronici en la història de la democràcia no se'n vaja per l'aire.

I és que estem parlant res més i res menys que de mes de 1.200 milions d'euros. L'anterior jutge dels EROs ha manifestat que voldria haver tancat la instrucció abans d'anar-se'n i no li van deixar, i cada vegada més s'entén el per què.

Fa poc, va eixir una notícia relativa als assumptes denunciats davant del Consell General del Poder Judicial que venia a dir que de 1.000 casos investigats únicament 6 havien eixit avant, i això que molts d'ells ni es van investigar. Esta meridianament clar que els jutges en general acampen a gust, sense que hagen de donar compte a ningú de les seues decisions, equivocades o no. Com a màxim a l'apel·lar et poden reconéixer els teus drets després d'un llarg calvari de patiment i gastos; desconeixent com diuen els anglesos que una justícia retardada és una justícia denegada.

No com succeïx en els arquitectes, metges o advocats, que paguen els seus errors o presumptes errors. Eixa és la discriminació tan gran que tenim i, diria jo, l'assignatura pendent que tenim a Espanya: posar la judicatura als mateixos nivells que altres professions.

Juís de milers de milions, com el del Banc de València i es resol en any i mig. Altres, amb 50 investigats per mil euros cada u, porta més de quatre anys, perquè al ser polítics han de macerar-se en la seua salsa i servir d'aparador al jutge o fiscal de torn, sobretot si no pertanyen a partits d'esquerres. I no passa res de res, a pesar dels perjuís socials, familiars, laborals i econòmics

Pareix que la justícia ni és cega ni és igual per a tots, o eixa és la impressió que dóna de vegades. Però una justícia verdaderament independent i neutra és garantia democràtica, encara que ja se sap de la qualitat de la nostra democracia que va cap a arrere com els carrancs.