07 de agosto de 2019
07.08.2019

Quan la realitat es vol amagar

07.08.2019 | 21:02
Teresa Mollà

Al passat mes de juliol dotze dones van ser assassinades per les seues parelles o exparelles. Entre els set primers mesos de l'any la violència masclista ha campat i s'ha emportat la vida de seixanta persones, entre dones i criatures. Seixanta persones víctimes del patriarcat més ferotge mentre la ultradreta i la dreta volen amagar aquesta realitat que ens assassina per ser dones. I ho volen amagar des dels llenguatges com l'escrit o l'audiovisual amb la seua campanya a Andalusia que és un insult cap a les víctimes siguen dones o criatures. Negar l'evidència dels assassinats de dones i criatures per homes que, almenys en alguna ocasió, ha dit que les estimava és, des del meu punt de vista, una acció criminal que impedeix que avancem cap a la seua erradicació.No podem mirar cap a un altre costat mentre tantes veus són apagades sols per ser dones. Les violències masclistes, totes, han de ser denunciades i combatudes. Però encara hi ha massa complicitats socials i institucionals perquè les denúncies públiques i privades siguen ateses.

La formació, com a eina de prevenció, devia ser obligatòria en totes les escoles des d'edat ben primerenca. No ens podem quedar en fer activitats de sensibilització i gràcies a la bona voluntat del personal docent al voltant del 25N. La lluita contra les violències masclistes i tota mena de violències ha de ser transversal i continuada.La denúncia de tota mena de violència sexista ha de ser, també, continuada i els mitjans de comunicació ahí tenen un paper fonamental en fer i donar informació no esbiaixada ni donant peu a què es puga justificar a l'assassí, violador i sempre maltractador. I això no s'està fent.

La violència, millor dit les violències masclistes, totes elles tenen origen en la tradició patriarcal (i reforçada per les religions) de la dominació i submissió de les dones per part dels homes que, a més, les creuen de la seua exclusiva possessió i a les que neguen sistemàticament la seua condició de ser humans complets i amb independència plena. Les consideren ciutadanes de segona.I la perversió aplega quan es parla de violència intrafamiliar, negant que les violències masclistes tenen totes, com a origen, un denominador comú: Les víctimes sempre són dones o criatures. Després podrem parlar de violències de parella, de família o socials on les víctimes poden ser qualsevol persona, però en les violències sexistes són contra les dones i per ser dones.

Quan aquestes evidències es volen amagar se li està fent el joc al terrible patriarcat que pretén mantindre els seus privilegis, entre els quals estan violar, prostituir, assassinar, tractar a dones com a esclaves sexuals, i un llarg etc. No implicar-se de manera radical, és a dir des de l'arrel, en l'eliminació de totes les violències masclistes és permetre-li al patriarcat que mantiga tots eixos privilegis i molts més a costa de les vides de dones i xiquetes. I això per a mi i per a molta més gent, és com a mínim immoral i no vaig a fer-ho. No m'ho puc permetre.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook