09 de octubre de 2019
09.10.2019

Rivera i les seues coses

09.10.2019 | 20:11
Rivera i les seues coses

Ara sembla que Rivera li ha alçat el bloqueig a Sánchez. Però comence a pensar que açò, aquesta nova eixida de Rivera, tampoc serà definitiva a la vista dels seus continus canvis d'opinió.

Darrere de les seues paraules preferides, com ho son España, españolEs (les dones espanyoles com podreu observar, sempre ens quedem al marge, no existim), Contitución, Pacto de Estado, Patriotismo, i altres ben conegudes, crec que s'amaga una profunda irritació perquè mai compten amb ell per a governar. I crec que eixa idea, com la de ser el successor de Adolfo Suárez, «le pone mucho».

Si li sumem la sangria de gent important que esta marxant del partit pel seu viratge cap a la dreta i els seus rocambolescos i ridículs gestos per tal de mantenir que no governa amb la ultradreta, veurem com vol suplir amb un excés de titulars als mitjans i un desgavell a les seues propostes, el gran buit que existeix a l'ideari del partit que dirigeix.

Si afegim que la seua mà dreta, Arrimadas (que, per cert, últimament sembla estar més aquetada) li encanten els «numerets» per tal de recordar-nos al món mundial que ella també té veu dins del partit, ens trobarem una organització política que escridassa molt i ofereix ben poc i, almenys des del meu parer, amb poc seny.
Han perdut la moderació de la que feien gala girant cap a un espai de dreta sense cap problema de coherència ni interna ni de cara al seu electorat. I ara, que les enquestes (sempre les enquestes....) no li auguren un bon resultat, torna a convertir-se en un funambulista polític i li alça el veto que li va ficar a Sánchez sense cap problema tampoc.
I es que les eleccions s'apropen... i encara n'hem de veure de més grosses. Al temps..
.
Quan Manuel Valls, que va ser ell seu fitxatge per a guanyar l'alcaldia de Barcelona, li la va donar els tres vots de la gent que es va presentar com a independent a les llistes de BCN pel Canvi-Ciutadans, van trencar les relacions amb l'ex Primer ministre francès i és varen quedar molt amples afirmant que la seua era la veu del constitucionalisme a Catalunya, una altra mena de nacionalisme espanyolista disfressat de constitucionalisme. Sense problema en practicar-lo mentre acusen a la resta de partits nacionalistes catalans poc menys que de ser terroristes. I sense problema...

I tota la gent que tenim memòria i a qui ens agrada la política, recordem quan després de les eleccions generals de 2016 no va tindre cap problema en pactar amb Sánchez i ja es veia assegut al Consell de Ministres. Però aquella operació va eixir mal i es varen tornar a convocar eleccions generals i al 2016 cap problema en pactar amb Rajoy que amb els seus vots i algunes abstencions del PSOE li varen donar la presidència a Rajoy. Cap problema de consciència ni de coherència tampoc en aquesta operació. I just abans de convocar les eleccions del 10 de novembre, apareix amb propostes concretes per a evitar les eleccions com un salvapàtries d'últim minut fent el més espantós dels ridícul davant tota la ciutadania.

Però ell és així d'incoherent i de nacionalista de la Constitució. El deixarem somiar una estoneta més, fins l'11 de novembre.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook