Ha passat a penes sense repercussió mediàtica el Dia internacional de les Biblioteques. Una efemèride que se celebra cada any des del 24 d’octubre de 1997 en diversos països d’arreu del món, ací a Espanya gràcies a la iniciativa de l’Associació d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil. Si de cas, la regidora d’Educació de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez, donava compte en estes mateixes pàgines dels actes programats amb este motiu i posava en relleu les paraules de l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt en dedicar el premi Princesa d’Astúries a les xiquetes que lligen llibres i que pensen, pregunten, imaginen i no estan callades.
El motiu del Dia Internacional de les Biblioteques resta ben clar: l’agost de 1992 les milícies sèrbies van llançar projectils incendiaris contra la biblioteca de Sarajevo i van destruir milers de volums de llibres i exemplars incunables, testimoni i memòria de la història de la ciutat. Paradoxalment, el milicià serbi responsable de l’atemptat, el professor Nikola Koljevic, era un home cultíssim, gran coneixedor de Shakespeare i usuari de la biblioteca, que feia classes de literatura i assaig a la Universitat de Sarajevo.
Per quin motiu un home culte, amant de les lletres i la literatura, dels llibres, al capdavall, va ordenar destruir la memòria escrita de la ciutat? Misteris del fanatisme serbi, del fanatisme que troba en les més grolleres idealitzacions metafísiques la seua raó de ser. Seria per les reminiscències orientalitzats de l’edifici de la biblioteca? Després de la guerra dels Balcans Koljevic es va suïcidar consumit per l’alcohol i vull pensar que penedit per la massacre.
La història del professor serbi, destructor de la Biblioteca Nacional de Sarajevo, motiu pel qual cada 24 d’octubre celebrem el Dia Internacional de les Biblioteques, és una autèntica paradoxa. La lectura és una activitat intel·lectual oposada justament a les conceptualitzacions metafísiques. Ho sap molt bé el filòsof català Joan-Carles Mèlich, que ha publicat recentment el llibre La sabiduría de lo incierto (Tusquets, 2019). Mèlich ha escrit una obra brillant que posa en relleu la facultat de la lectura com a mediació intel·lectual i espiritual de les persones, que som éssers purament mediadors.
Davant de la tradició metafísica de les veritats absolutes, la lectura és l’expressió d’una filosofia de la formació, de les transformacions, de l’esdeveniment i la contingència. Hi ha tantes veritats com interpretacions dels textos. La lectura és la interpretació del món: moltes lectures incertes i fragmentàries. És desafiament, transgressió i sentit de l’humor: una saviesa de la incertesa totalment oposada al pensament dogmàtic de l’absolutisme del coneixement.
Llegir és una actitud vital estretament lligada a la consciència de finitud, a la consciència de viure a la intempèrie sense les corresponents esferes de protecció: la gramàtica moral de les creences metafísiques. Mèlich reivindica, per tant, escriptors com Cervantes, Kafka o Beckett, entre altres, que fan del sentit de l’humor, el dubte i la incertesa un dels fonaments del seu plantejament creatiu. Ara bé, llegir reclama soledat, intimitat, atenció i lentitud. Com deia Nietzsche, hem de llegir rumiant com les vaques.
Altra de les novetats més interessants respecte de la passió lectora és el llibre d’un altre gran lector i editor, Gustau Muñoz, que ha publicat l’obra La vida dels llibres (Afers, 2019). Les notes de lectura de Muñoz són apassionades i fan un repàs molt precís i assaonat de la vida «llibresca» valenciana i el seu entorn creatiu d’ara i dels últims anys: revistes culturals, autors i autores, crítics literaris, fires del llibre, editorials, etcètera. També ens parla de la seua biblioteca personal i de les biblioteques, dels seus espais fragmentaris i íntims del coneixement.
Però, al capdavall, allò més important del Dia Internacional de les Biblioteques és posar en relleu la capacitat de la lectura com un element transformador i un gran antídot contra la intolerància i el dogmatisme del pensament absolut. No cal esmentar la fòbia de les dictadures contra el lliure pensament. En la mesura que coneguem i empatitzem a través dels llibres amb altres visions, interpretacions i realitats, la nostra concepció del món és més oberta, tolerant, humil i fragmentària: som éssers condemnats a viure a la intempèrie, sotmesos fil per randa a la finitud.
