L’exhumació del general Franco del Valle de los Caídos i el seu trasllat al cementeri de Mingorrubio-El Pardo ha sigut recentment notícia i motiu de polèmica pública. Amb molts anys de retard, el dictador deixava de tindre una tomba d’Estat, un cas únic a l’Europa contemporània, i facultava els seus familiars com a responsables de les seues restes mortals. La decisió del govern socialista de Pedro Sánchez, convalidada per un decret-llei aprovat pel Congrés dels Diputats, posava en relleu que dictadors i responsables de crims contra la humanitat no poden gaudir d’honors d’estat ni de cap altra consideració pública, exactament igual que passa a la resta de països europeus amb democràcies consolidades.
Tanmateix, ací, a la Ribera Alta, al cementeri municipal de Carcaixent, sense anar més lluny, hi ha un panteó dedicat al general croat Vjekoslav Luburic, filonazi, catòlic i antisemita, assassinat a Carcaixent el 20 d’abril del 1969 pel seu assistent, Ilija Stanic. Luburic va nàixer a Hercegovina l’any 1913 i es va exiliar a l’Espanya de Franco, cau de criminals de guerra. El general croat (anomenat també Maks el carnisser) vivia plàcidament a Carcaixent protegit per les autoritats i respectat per tothom. Va regentar un granja d’ànecs i posteriorment una impremta amb el nom fals de Vicente Pérez García (Don Vicent). La seua història ha sigut contada magistralment per Francesc Bayarri amb una excel·lent investigació publicada per L’Eixam l’any 2006 (i posteriorment ampliat i traduït al castellà), Cita a Sarajevo.
Luburic va començar la seua carrera genocida com a integrant de la Ustasha, una organització terrorista basada en el racisme religiós i el nacionalisme croat, aliada del nazisme, que es va caracteritzar per un ús continuat de la violència terrorista amb una crueltat extrema. Després, va ser el responsable d’un dels camps d’extermini més sagnants de la Segona Guerra Mundial (després d’Auschwitz i Treblinka), el camp de Jasenovac, a Croàcia.
Als camps de concentració croats, sota la responsabilitat de Luburic, i segons diverses fonts, van morir més de 500.000 persones, entre jueus, serbis, musulmans, ortodoxos, gitanos i enemics polítics. Fins i tot, alguns observadors nazis el van qualificar, en diversos informes oficials, com un «sàdic extrem» i un «malalt mental», segons la Viquipèdia. Seria oportú traure a col·lació un llibre del periodista Guillermo Altares (Una lección olvidada. Viaje por la historia de Europa, Tusquets, 2018) per a recordar els brutals pogroms que els filonazis i feixistes d’Hongria, Romania, Polònia, Ucraïna, Lituània i Croàcia, entre altres, van emprendre al llarg de la Segona Guerra Mundial contra els jueus. Un llibre molt recomanable.
Els veïns de Carcaixent no volen en el seu cementeri el panteó del genocida croat. L’Ajuntament i la Conselleria de Justícia, segons la informació que ha publicat Levante-EMV, han intentat sense èxit negociar el trasllat de les seues restes amb un dels seus hereus. La qüestió és que un dels fills s’ha negat a exhumar el criminal nazi. Hi ha molts problemes legals per a retirar la tomba de Luburic i les autoritats estudien a hores d’ara quines possibilitats tenen per a traure del cementeri públic un panteó en memòria d’un dels grans genocides del segle XX.
La llista de criminals de guerra nazis que van trobar recer a Llatinoamèrica, Espanya o els Estats Units seria molt llarga i no és qüestió d’este article. Criminals que van sobreviure amb altres personalitats adoptant identitats falses i nous perfils humans que van despistar, fins i tot, les mateixes famílies. Però no és admissible que al cementeri municipal de Carcaixent hi haja un panteó, amb una creu i un escut de Croàcia, que amaga les restes d’un criminal de guerra, reciclat, com tants altres, a persona bona i amable, estimada pels veïns, de nom aparent Vicente Pérez García. D’una manera o d’altra, pel respecte als milers i milers i milers de víctimes, ha de quedar clar que este home, el general Luburic, va ser un dels grans criminals de la història del segle XX. I Carcaixent no es mereix tindre al seu recer la tomba d’un genocida nazi.
