Hi ha un consens unànime sobre que la Comunitat Valenciana, com a conseqüència del Canvi Climàtic, es pot veure seriosament afectada per la disminució dels recursos hídrics. En les pròximes dècades el Canvi Climàtic agreujarà els problemes de subministrament a les poblacions. D'altra banda, el 2010 les Nacions Unides declarà com un dret humà l'accés a l'aigua potable i al sanejament. En conseqüència, garantir en quantitat i qualitat els proveïments urbans i el sanejament és una obligació ineludible.
La gestió del subministrament d'aigua potable s'ha de fer de manera que es garantisca a llarg termini la quantitat. I, sobretot, la qualitat d'aquest subministrament mitjançant una estratègia basada en l'estalvi, la diversificació de fonts i la protecció davant qualsevol classe de contaminació.
D'ara endavant serà necessària una gestió dissenyada a llarg termini que reduïsca substancialment les pèrdues de cabal i que establisca mesures d'estalvi. També que penalitze els consums no essencials, per a implementar així fórmules eficaces de recuperació de les aigües residuals i les aigües de pluja, garanties presents i futures de subministrament a la població qualsevol que siga la seua situació econòmica o la seua ubicació geogràfica.
A partir de hui caldrà pagar el preu real de l'aigua i utilitzar aquesta eina, perquè els que tenen més poder adquisitiu o els que més consumeixen compensen als que no poden assumir aquesta despesa. Hui, més que mai, cal establir preus dissuasius que forcen a l'estalvi i l'austeritat solidària.
En aquestes circumstàncies és aconsellable mantindre la gestió de l'abastiment d'aigua potable en mans d'empreses privades? En un escenari d'Emergència Climàtica, la garantia a llarg termini del dret a l'aigua potable i al sanejament depén de la recuperació de la integritat del cicle hidrològic i del manteniment del bon estat dels ecosistemes aquàtics, que constitueixen la font de l'aigua per al consum humà. Aquest doble vessant de dret humà i caràcter ecosistèmic situa el cicle urbà de l'aigua en l'àmbit de la gestió pública i al servei de l'interés general del conjunt de la població, fet que no és compatible amb la satisfacció prioritària d'interessos privats de caràcter lucratiu.
No obstant això, fins al moment, les institucions públiques valencianes no han regulat la gestió de l'aigua perquè aquest dret humà fonamental prevalga sobre els substanciosos beneficis que unes quantes empreses obtenen, a costa d'un recurs fonamental per a la vida i la salut de les persones.
Per aquestes raons, la Xarxa Valenciana per l'Aigua Pública va requerir a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural la creació de l'Observatori Ciutadà de l'Aigua de la Comunitat Valenciana, la finalitat del qual seria la de crear un espai de reflexió capaç de contribuir a la definició d'un model de gestió pública eficaç, transparent i participativa, adaptada a les noves condicions climàtiques, que garantisca els drets humans a l'aigua potable i al sanejament, respectant la integritat i bon estat dels ecosistemes aquàtics.
Un any després de la seua constitució, l'esmentat Observatori contínua, en la pràctica, sense entrar en funcionament. Exigim, per tant, que amb urgència s'aborde la posada en funcionament d'aquest important organisme amb la dotació dels mitjans humans i materials necessaris, així com la definició d'una estratègia a llarg termini per complir els objectius de la seua constitució.
