Amb el nou Govern acabat d'encetar i encara amb els nomenaments del segon esglaó, toca treballar amb prioritats que afavorisquen un canvi de paradigma social.
Les dretes i les cavernes socials i mediàtiques no ficaràn la feina fàcil als nous governants. Això ja ho sabem. I ho van demostrar a les sessions d'investidura on no van respectar ni la cortesia parlamentària ni la malaltia de la diputada de Podemos, Aina Vidal. Tota una demostració del que sera aquesta legislatura: dura i de brega continuada.
La ciutadania esperem canvis per millorar les condicions de vida de la gent més vulnerable. Mesures com la regulació dels preus de lloguer, la derogació de la nefasta reforma laboral que precaritza i quasi esclavitza a tanta gent que, ni treballant pot tirar endavant, o la gent jove que no pot planificar el seu futur, són temes importants per a moltíssima gent. O les criatures que passen gana i fred perquè no hi ha feina o la que hi ha està mal pagada. Són qüestions que considere prioritàries de resoldre, perquè parlem de la vida de les persones.
Sens dubte és una bona notícia que una dona com Irene Montero estiga al davant d'un nou Ministeri com ho és el d'igualtat. I ho és perquè té clar que la cura i la vida de les persones ha d'estar al centre de les agendes polítiques de tots els Ministeris. Però ni a ella ni a la resta de membres del Consell de Ministres els podem exigir canvis immediats, perquè l'administració ja és lenta per si mateixa i, davant les expectatives de duríssim control de les dretes, hauran d'anar amb peus de plom si no volen fracassar. I això pot significar més cura a l'hora de decidir i, també, potser més lentitud a les decisions.
Tot i això, la ciutadania que creiem en aquest govern, haurem de fer la nostra feina de suport polític i emocional de qui es deixarà la pell al davant de les seues responsabilitats. Encara no sé com ho farem, però el que està clar és que no ens podem quedar amb els braços plegats.
Defensar la seua gestió, malgrat que no l'acabem de compartir del tot, serà fonamental. Perquè aquesta defensa davant els que escridassen i qüestionen, ho podem fer totes i tots els que pensem que hi ha una altra manera de fer política: la de ficar a les persones al centre de l'agenda política. I això implica prendre decisions que no agradaràn a la dreta econòmica i política que el que vol és guanyar cada vegada més diners i obtindre cada vegada més beneficis, fins i tot utilitzant persones com a matèria primera per a tindre aquests beneficis. I estic parlant de la prostitució i els ventres de lloguer, per si quedava algun dubte.
Seràn anys durs per a la gent que conforma el nou Consell de Ministres. Però crec que des de la nostra condició de ciutadanes i ciutadans podem fer molt més del que imaginem perquè les coses isquen relativament bé i, d'aquesta manera, evitar molt de patiment a moltíssimes persones que ho estan passant malament.
Així doncs, endavant i a per feina!!!
