Des de temps immemorials el llaurador ha mirat al cel amb l’esperança que la natura es comporte i puga fer créixer la seua collita. Llaurar la terra, cultivar-la i obtindre els fruits és el vell ofici que marcà un important pas en la història de l’evolució humana. Un treball lligat a la supervivència degut a que d’ell obtenim aliments necessaris per mantindre la nostra salut i benestar. Tot açò que pot semblar tan bàsic, ho remarque per fer una xicoteta reflexió sobre la l’agricultura, eixa activitat econòmica, emmarcada en el sector Primari, que a partir a de la Segona Revolució Industrial semblà començar a perdre la consideració que pertoca.

La borrasca Gloria que ens va visitar la setmana passada a la Comunitat Valenciana, ha deixat al terme municipal de Picassent un impressionant rastre de destrosses i desolació. Els camps, amb un mantell blanc de granís que ha fet malbé la collita de les varietats de taronges més tardanes. I els agricultors amants de les terres, moltes d’elles herència dels avantpassats, a les que tantes hores han dedicat amb paciència i estima, ara es troben amb les infraestructures dels camps de kiwis, un total de 1200 fanecades, en un 90 % desfetes i els cítrics que no han caigut a terra pengen de l’arbre pedregats i unflats de tanta aigua rebuda.

No recorde un passeig pel terme tan trist com el que vaig fer la setmana passada per vore els danys que la tempesta havia provocat. I en contemplar tot aquell desastre, no vaig dubtar ni un moment en convocar una reunió d’urgència amb els representants de les cooperatives i organitzacions agràries, així com amb la Policia Local i la Guàrdia Civil per tal d’unir esforços i acordar mesures per pal·liar esta situació tan greu. Però a més, davant la gravetat de la situació, volia que les altes institucions conegueren de primera mà les desfetes produïdes al terme, per això el Secretari Autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, vingué a Picassent el passat diumenge a reunir-se en representants del sector citrícola i a visitar els camps més afectats.

Ara el sol llueix en el cel però als agricultors de Picassent no se’ls oblida que el temps mana i que en estos casos, ve a agreujar una situació patida de fa molt de temps, en la qual, una mena d’impotència els embarga en vore com per molts esforços que facen per incorporar tecnologia, adaptar-se a les demandes del mercat amb el cultiu de noves varietats, respectar les condicions que marca Europa en matèria de seguretat agroalimentària, etc… la seua vida sempre estarà en un “ay” perquè els beneficis de la collita sempre depenen de factors externs com la meteorologia, entre altres. Però no podem rendir-se. No volem rendir-se perquè la terra sempre ha sigut font de vida. Per això, cal reivindicar allà on faça falta ajudes per restablir els danys patits per la tempesta.

Són moltes les famílies de Picassent que viuen de la terra, i volem continuar però necessitem ajuda i col·laboració per a posar-nos en peu i seguir treballant en aquell llegat que els nostres avantpassats ens deixaren.