31 de marzo de 2020
31.03.2020
Levante-emv

La necessitat d'aturar-se

31.03.2020 | 20:38
La necessitat d'aturar-se

Aquestes darreres setmanes les societats humanes s'enfronten a una situació sense precedents. La globalització ha portat a un increment de la mobilitat de les masses i una reducció del temps de desplaçament significatiu. Al passat, quan sorgia un nou microorganisme patogen – aquell, independentment de la seua condició, capaç de generar una malaltia – que afectava als humans, difícilment s'exportava arreu del planeta i, quan ho feia, la majoria d'afectats morien durant els llargs trajectes de viatge que feien la funció de quarantena.
La realitat actual, en un món interconnectat que cerca estar-ho encara més, on les fronteres i, per tant, els orígens començaven a desdibuixar-se, ens obliga a enfocar de forma diferent la resposta front a epidèmies, pandèmies i tot tipus de malalties – siguen de l'abast que siguen -. És un fet que s'ha reaccionat tard i malament front al virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19, posem-ne solució. No és acceptable que, enlloc d'aprendre de les errades comeses a Wuhan-Hubei (RP Xina) – i prendre bona nota dels encerts -, la situació haja empitjorat a Bèrgam-Llombardia (R Itàlia) i haja degenerat completament a Madrid.
La següent frase ha fet fortuna: "el virus no entiende de territorios". Com a immunòleg mèdic vull aprofitar aquestes línies per a denunciar aquesta mitja veritat malintencionada. Aquest virus no entén de territoris, és clar, com tampoc ho fa cap altre virus ni cap bacteri, llevat, fong o paràsit. Qui sí entén de territoris, de preferències de desplaçament, de xarxes de comunicació i vincles familiars són les persones que allotgen el virus al seu interior. Per això cal una acció territorialitzada, per a contenir l'expansió. Es van tancar Wuhan, Bèrgam, Baviera, el Tirol ... i calia tancar Madrid. Si no s'ha fet és per interessos polítics.
Ara, l'experiència científica acumulada, ens diu tres coses: primer, insistisc, cal isolar els focus de contagi; segon, cal diagnòstics massius per a isolar els portadors asimptomàtics (com s'ha fet exitosament a Corea del Sud) i tercer – ara ja el més important -, cal parar-ho tot. S'ha d'escollir: la vida de les persones o el benefici econòmic. Tota activitat laboral no essencial ha de cessar. Els treballadors han de deixar d'amuntegar-se a fàbriques i transports. Més de 70 científics d'arreu de l'estat han signat una petició de confinament total adreçada al govern espanyol, que l'ha desatès. De no fer-se, no solament s'allargarà el semi confinament actual sine die, sinó que la xifra de morts pot ser escandalosament elevada. És incomprensible el bandejament que el cap d'emergències sanitàries, Fernando Simón, en fa i en reclame el cessament immediat.
Finalment, vull reclamar un pacte estatal per la salut i la recerca científica. Els miracles no existeixen, però el treball constant i la perseverança donen fruits que mai saps quan s'han de collir. Tenim una massa de professionals científics altament qualificats importantíssima, que mor d'inanició, a la que ara se li reclama un vaccí i solucions. Cal donar-los suport i evitar que es vegen constantment forçats a l'exili econòmic.


* Secretari General de Junts per Faura

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook