La crisi sanitària provocada pel Covid-19 ens fa reflexionar a bastament sobre la «realitat» —i l'horror—d'un món malalt, en fase agònica, si no es frenen els creixements econòmics insostenibles. El capitalisme sostingut per un poder hegemònic globalitzat —economicofinancer, polític, militar, cultural i ideològic— ha arribat al seu status més baix d'indecència. «Ha entrat en fase terminal», segons el sociòleg Immanuel Wallerstein. L'alarma ve de lluny.
Karl Marx defensava un humanisme inseparable del «naturalisme actiu». En «El Capital», Marx apunta que «la producció capitalista desenvolupa la tècnica i la combinació del procés de producció social mentre van minvant les dos fonts d'on ix tota la riquesa: la terra i el ser humà».
En la segona meitat del segle XX, els economistes Nicholas Georgescu-Roegen i Herman Daly, i l'economista-feminista Marilyn Waring, van alertar sobre el risc que comporten els límits del desenvolupament capitalista. També la pacifista alemanya Petra Kelly, va denunciar el nexe estructural que hi ha entre la producció d'armament, la contaminació i l'atur. La desorbitada despesa militar és absurda, avui dia, a l'Estat espanyol. Només el cost dels programes Eurofighter EF-200 (avions de combat), apuja a 12.843 milions d'euros. Amb eixa quantitat s'haurien pogut construir 25 hostpitals. La inversió en carros blindats Leopard arriba als 2.800 milions, xifra suficient per comprar 100.982 respiradors. I amb els 2.101 milions d'euros assignats a l'adquisició de vehicles de combat VCR 8x8s, es podrien comprar 140 milions de tests de Covid-19, segons l'Institut Internacional d'Estudis per a la PAU d'Estocolm.
No podem permetre que, tal com van fer en 2008 els teòrics neoliberals amb la «gran recessió», s'use una nova crisi —ara, sanitària— per imposar polítiques impopulars aprofitant la confusió de la gent. S'han d'assajar fórmules alternatives, com la que proposa l'activista islandesa Birgitta Jónsdóttir, per acabar amb un capitalisme salvatge els efectes del qual són devastadors: pertorbacions climàtiques, fenòmens meteorològics exacerbats, incendis catastròfics, escandaloses desigualtats —socials, econòmiques, de gènere, educatives, legals— deforestacions, contaminacions nocives, pandèmies.
Més recentment, el filòsof francés Aurélien Barrau ha assegurat que «estem entrant en un període de catàstrofe planetària» i, per eixa raó, espenta a les autoritats mundials a activar «l'estat d'emergència medioambiental». S'està destrossant el Planeta, augmenta l'escalfament global, els sistemes democràtics estan fallant, no es respecten els drets humans, les societats s'han empobrit, continuen les guerres d'extermini i les onades migratòries, i s'han agreujat les desigualtats. A més a més, s'ha destapat una pandèmia que assola la humanitat. Estem en fase d'extinció?
Per a la periodista Naomi Klein, autora de «La doctrina del xoc», la pandèmia que patim a hores d'ara ens brinda una oportunitat per construir un altre model econòmic, més democràtic i sostenible. Revela alhora la interrelació entre les persones i marca el sentit de la solidaritat. Hi ha motius (encara) per l'esperança en un futur en pau amb els sers humans, en convivència amb els altres sers vius i respectuós amb la naturalesa. Al capdavall, la naturalesa és resilent i el ser humà, tal com està demostrant-se en la crisi del coronavirus, encara té la capacitat de resistir.
