Quan parlem de Societat ens referim al conjunt de la ciutadania que s'organitza, voluntàriament i autònomament, mitjançant un contracte social que vincula les persones amb un determinat model d'organització política i, especialment, a l'Estat i els poders públics que el conformen com a primers responsables del seu compliment.

De l'experiència de la pandèmia per la covid-19 hem de reflexionar i hem de valorar col?lectivament al voltant de les febleses i les fortaleses del nostre model d'organització social davant, tot siga dit, d'una situació nova i inesperada d'emergència sanitària, social i econòmica.

Des d'un punt de vista sanitari és un fet que ha estat la sanitat pública la que, de forma aclaparadora, ha fet front a les necessitats assistencials generades per la pandèmia; la qual cosa ens porta a plantejar algunes conclusions: la primera és que disposar d'una sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat es converteix en un valor social que cal potenciar; la segona és que el nostre sistema sanitari ha mostrat certes febleses per manca d'infraestructures i de planificació d'emergències.

Pel que fa a la crisi social generada per les mesures de confinament, també ha estat l'Estat el que, amb fons públics, ha intentat pal?liar les situacions de vulnerabilitat de les persones i les famílies, en posar en funcionament mesures extraordinàries de suport als sistemes de protecció social ordinaris. En aquesta tasca han participat el conjunt de les administracions públiques, mitjançant la intervenció dels serveis públics; la qual no ha estat exempta de descoordinació per la pluralitat de situacions i per la complexitat d'un sistema dispers d'ajudes de caire individual.

Per altra banda, la crisi econòmica subsegüent a la paralització de les activitats econòmiques no essencials ha posat sobre la taula que el seu impacte és més acusat si el comparem amb les economies del nostre entorn. Les previsions d'indicadors d'activitat econòmica com són l'evolució del PIB i de la taxa d'atur són més negatius que a uns altres països de la Unió Europea, com també ho és la previsió en el temps per a la recuperació d'aquesta crisi.

Les dades sobre l'evolució d'aquests indicadors posen de manifest l'accentuada debilitat del nostre model productiu davant de situacions d'inestabilitat econòmica a nivell global; aquest aspecte és atribuïble a una economia excessivament depenent del sector serveis. És per això que s'imposa la necessitat d'enfortir el sector industrial i fer-ho amb criteris d'I+D+i, per dotar-lo d'un major valor afegit i d'una força del treball qualificada, estable i amb condicions laborals dignes. A més, arribats ací, encara que siga com a exemple il?lustratiu, cal fer un incís sobre els efectes de la globalització econòmica i del fenomen de deslocalització d'empreses que, en el cas concret que ens ocupa, ha fet palesa la manca d'autosuficiència del nostre sistema productiu a l'hora de proveir el sistema sanitari i la població en general.

Per tot el que s'ha exposat fins ara, podem concloure que l'Estat i les Administracions Públiques són les que han fet front a la crisi en les seues diferents manifestacions. És per això que, des de la Intersindical Valenciana, considerem que el conjunt de la Societat ha de fer una revisió a fons del paradigma neoliberal que defensa la no intervenció dels Estats i la llibertat d'autoregulació del mercats. És l'hora de redefinir prioritats i reivindicar amb més força l'Estat Social i d'exigir més capacitat d'aquest per a la regulació de la vida econòmica.

Més Estat Social implica destinar més recursos per potenciar els serveis públics i els sistemes de protecció social, perquè cap persona es quede enrere, ara i en un futur: sanitat, educació, administració, serveis socials i habitatge de gestió pública són elements fonamentals i, especialment, l'establiment d'una renda bàsica de caire universal que assegure que, efectivament, s'eradica l'exclusió social.

Més capacitat d'intervenció de l'Estat en la regulació de la vida econòmica implica la potestat dels poders públics per dirigir la transició cap a un model econòmic autosuficient, diversificat, competitiu, sostenible i respectuós amb les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Objectius que són incompatibles amb les velles fórmules de retallades en el serveis públics, de col?laboració publica-privada en la gestió d'aquests, de flexibilització del mercat laboral o de reducció de la despesa pública per combatre el dèficit públic i, així, apaivagar la prima de risc. La solució passa per una gran reforma fiscal, equitativa, progressiva i redistributiva en la qual totes, persones físiques i jurídiques, contribuïm en proporció a les nostres capacitats, i per combatre l'economia submergida i els paradisos fiscals, perquè només així dotarem al conjunt de les administracions públiques dels recursos necessaris per l'acompliment dels seus objectius.

No oblidem que Hisenda som totes i tots i que la generació de riquesa i benestar és, també, coresponsabilitat de totes i tots a parts iguals: empreses, treballadors i treballadores i la societat com a consumidora final dels bens i serveis.