Amb la clara intenció de demonitzar al feminisme i al moviment feminista, s'han fet públiques unes paraules de la Ministra d'Igualtat, Irene Montero, en les que afirmava que la poca participació en les manifestacions del huit de març eren conseqüència de la por a la COVID-19.
Dona igual qui estiga al darrere, el que importa és mantindre la tesi de què van ser les manifestacions del huit de març les que van propagar el virus i, fer evident que el govern ja coneixia la magnitud de les conseqüències i no les va aturar.
I jo em pregunte, el huit de març enguany va ser diumenge, per tant hi havia competicions esportives multitudinàries que tampoc ningú va parar. I no passa res? També hi havia ja mascletades a la plaça de l'Ajuntament de València on s'ajunten milers de persones cada dia i, tampoc es van aturar fins al dia deu de març, i tampoc ningú diu res? O el congrés del partit d'ultradreta que van celebrar a Madrid on un dels seus dirigents ja estava tossint sense que passara res, tampoc això és important?
Vostés no creuen que, si el Govern haguera tingut consciència plena de la magnitud de la pandèmia no hagueren aturat tot això? Jo crec que sí. I tot i això, encara van tardar una setmana a decretar l'estat d'alarma.
El sistema patriarcal modern continua necessitant qüestionar al major moviment mundial que reivindica igualtat entre dones i homes, el feminisme, perquè fa molt evidents aquestes desigualtats i això no agrada a molta gent. I la televisió basca no és cap excepció, com també molts mitjans de comunicació. Perquè si mai no s'ha dit res de la resta d'esdeveniments també multitudinaris que van tindre lloc el huit de març, si es vol ficar l'accent en les manifestacions feministes? Doncs senzillament perquè el feminisme molesta al patriarcat que és qui governa amb dones i homes que li són útils. I per això l'engranatge funciona.
Irene Montero és la ministra d'Igualtat i igual havia d'haver mesurat les seues paraules en privat i abans que començarà l'entrevista. Però fins i tot així, el que és evident, és que hi ha una clara intenció de culpabilitzar i criminalitzar un moviment emancipatori que reclama la fi dels privilegis masculins i una igualtat i equitat real entre dones i homes. I això no agrada gens. Per tant, cal intentar deslegitimar aquest moviment al preu que siga. Malgrat les carreres polítiques de les persones que siguen, sobretot si són d'esquerres, o les mateixes veritats i vides d'algunes persones que són coherents i demanen la finalització d'aquest estat de privilegis.
No oblidem tampoc que Irene Montero és la cap visible, institucionalment parlant, de tot aquest moviment i, per tant quan l'estan atacant a ella, en realitat ens estan atacant a totes les dones i homes que lluitem per un món més just, més equitatiu i més solidari entre les persones sense tindre en compte el seu sexe i, per tant molt més igualitari.
El que tinc molt clar és que a mi a trobar-me al costat d'Irene Montero davant aquests tipus de maniobres orquestrades per a debilitar al moviment feminista. I que conste que algunes de les coses que Montero porta al seu programa no les puc tragar. Però com fa anys que porte dient: quan ens toquen a una, ens toquen a totes.
