03 de junio de 2020
03.06.2020
Levante-emv
ANTE EL DÍA MUNDIAL DEL MEDIOAMBIENTE

L'equilibri que suma

03.06.2020 | 21:24
L'equilibri que suma

Fa unes setmanes vaig recordar que, des de l'àrea de medi ambient del Consell Valenciá de Joventut, i arran de la nostra campanya «Som planeta. L'equilibri que suma», era el moment d'escriure una article sobre la situació ambiental actual. En eixe moment, una onada de pensaments em van venir al cap. Sentia que tenia moltes coses importants a dir, llestes per ser escoltades -encara que últimament estic poc inspirada i gairebé ofegada en una sensació d'apatia i incertesa que ens mortifica a moltes persones (joves) com jo-.

El primer que vaig pensar va ser que, òbviament, volia relacionar aquesta situació de crisi sanitària amb l'article. Les notícies que anaven sortint m'ho posaven fàcil: la contaminació en totes les grans ciutats no paraven de disminuir, es presentaven reduccions tan grans com la mitjana del 64% a la Comunitat Valenciana. En conclusió, mentre que la població vivíem una situació de gran incertesa i dolor, li donàvem un respir al planeta. I molta, molta gent es feia ressò d'això.

Les notícies que es rebien quant a la situació ambiental eren les millors dels últims anys. Alegria, esperança. Però perquè això es produís, s'havia hagut de donar una situació de crisi sanitària i social que ens afectarà a la població durant anys. Em va inundar la tristesa i la desesperança de nou. És que havíem de reduir la nostra activitat diària, les nostres rutines, com a única solució per a la situació actual respecte a l'emergència climàtica? La solució està en el fet que les persones ens aïllem de totes les nostres rutines i reduïm al màxim la nostra activitat? De veritat hauríem d'estar alegrant-nos per això?

I llavors, en reflexionar, vaig comprendre que no, que aquesta no era la solució. De fet era un missatge molt perillós. No hauríem d'alegrar-nos perquè en parar el ritme habitual, el planeta estiga millorant considerablement. Hauríem de replantejar-nos el perquè i quin és el nostre paper -i el paper del sistema en el qual vivim- en tot això.

El més important està en com percebem les coses: el problema ambiental és un problema que, fins fa molt poc temps, no s'evidenciava en efectes tangibles a simple vista. En una societat en la qual es premia la immediatesa i les coses que podem palpar, no poder observar els efectes de la nostra acció sobre el planeta, fa que no siguem conscients d'això al 100%. Primer problema.

I el segon -i més important, si cap-, és com ens percebem sobre el medi ambient. Com en tantes altres coses, pensem que les persones som el centre, fins i tot quan les nostres intencions són bones: les persones destruïm el món, però les persones també salvem el món. Aquesta visió paternalista respecte a la nostra relació amb el medi ambient fa que ens quedem en accions xicotetes i individuals, que són necessàries, però no suficients.

Per a poder fer un canvi real i a llarg termini, hem de començar per canviar la nostra visió del medi ambient. Entendre que el nostre paper en ell no és el d'utilitzar-lo, ni tan sols el de salvar-lo; el nostre paper és estar en equilibri amb ell, igual que la resta d'éssers vius, i ser conscients que el problema climàtic no és un problema futur, sino present.

Per a tot aquest canvi de paradigma és molt important que es done la importància que es mereix a l'educació ambiental -que des de fa molts anys porten fent de manera transversal les entitats d'educació no formal, entre altres-, i fer incidència i reivindicació en què es duguen a terme polítiques contundents en la línia de reduir la degradació natural per part de les administracions i les grans empreses. Alguns passos en aquesta direcció són la redacció de lleis, com ara la Llei Valenciana de Canvi Climàtic i Transició ecològica, l'esborrany de la qual es va presentar fa uns dies.

És important que lluitem contra la situació d'emergència climàtica. Però aquesta lluita no va sola -ni ha d'anar-ho-. Va a acompanyada de la feminista, de la de la diversitat, la de la inclusió. Perquè, encara que semblen que van per separat, unes no són sense les altres, i és de màxima importància entendre això per a continuar avançant. Tot radica en la idea d'apartar-nos a nosaltres mateixos del centre, de deixar de costat els pensaments d'un sistema egoista i que reparteix privilegis, per un que tinga a tots, els éssers humans i la resta del medi natural, en un mateix nivell.

I, en això, les persones joves tenim molt a dir i a aportar. I per a això, hem de continuar lluitant, sorgint a la «nova realitat» i demostrant que podem ajudar a fomentar i reivindicar una realitat diferent que vindrà acompanyada, inevitablement, de profunds canvis en el sistema, encara que costen. No volem tornar a l'antiga realitat però amb un nom diferent, volem arribar a aconseguir una relació sostenible amb el medi ambient i aconseguir, per fi, l'equilibri que suma.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook