Just al bell mig de la pandèmia, quan encara estàvem tots confinats però la fi d'aquella situació ja s'albirava, Carles Magraner, director de la Capella de Ministrers em va demanar una col·laboració -com havia fet abans, alguna altra vegada- i vaig accedir de seguida. Conscient que allò que jo aportaria era mínim, en el conjunt final. I així ha estat. La nit de dissabte s'estrenarà -de fet, quan es publicarà açò, ja s'haurà estrenat- l'espectacle El Cortesano. Comèdia de madrigals, on jo he aportat un text argumental inspirat per Lluís del Milà i volgudament deutor seu. La meua participació -insistesc-, no té cap importància. Com que no podia assistir a l'estrena he tingut el privilegi de veure l'assaig general. I he de confessar que ha estat una de les experiències estètiques més impactants per a mi, en les últimes dècades. Estic segur que marcarà per sempre en la meua ment l'arribada de la normalitat nova -les distàncies personals en societat i les màscares suposadament protectores-, però, també, em reafirma en la idea que crec que ja he expressat en més d'un lloc; perquè crec que el treball de Magraner i la seua Capella de Ministrers no és normal: és excel·lent, és increïble i, encara, pense que és una de les poques coses que els valencians podem mostrar enlloc amb la seguretat d'un èxit absolut.
Amb El Cortesano, la idea d'una òpera avant la lettre, tal com postula el director de l'espectacle, cobra un major sentit encara si es coneix l'obra de Lluís del Milà que l'inspira: un diàleg a la manera dels que s'estilaven al renaixement, un col·loqui a mitjan camí entre la novel·la dialogada i el teatre narrat. Una obra on no sols la paraula tenia un valor important, sinó que, a més, la música -no debades Milà era músic, també- tenia un paper fonamental i Magraner, ara, amb la creativitat de l'artista, fa omnipresents i reinventa. Aquesta comèdia de madrigals -com la subtitula Magraner- és un treball elegant, espectacular en la posada en escena, equilibrat i d'una execució perfecta; és un producte valencià exportable allà on es calga. I ara que està tan de moda això de potenciar el nom de València, cal recordar que la Capella de Ministrers és d'allò més digne que tenim per donar-nos a conéixer en Europa com un país culte, amb moltes més coses que les platges fantàstiques -que també estan molt bé- o el gelat de torró que sembla que alguns han acabat de descobrir ara.
Ara que ens toca reinventar-nos el món, no estaria malament, també, reinventar València en la línia que proposa, de fa anys, la Capella de Ministrers.
