Una concisa nota informava del traspàs d' aquest lúcid personatge. Fa temps que em considere un dels seus lectors, tant de les col—laboracions a la premsa com dels llibres. Possiblement, si es tractés d'un polític o ex polític dels poders establerts, el fet hauria dona peu a titulars i llargues necrològiques. Podem situar a Ignacio Sotelo com un dels estudiosos socials més brillants dels temps que corren, i, que ens ha aportat propostes i anàlisi que sense cap dubte han tingut clara influència almenys entre la gent disposada a raonar.

Doncs bé, he pensat que calia dir quelcom, aleshores, quim millor record que esmentar algunes de les seus idees o aportacions? He extret alguns fragments del darrer que llibre que li vaig llegir: «El estado social. Antecedentes, origen, desarrollo y declive», publicat al 2010. Aquest treball constata i aprofundeix en la crisi del estat de benestar, tractant d' indagar les tendències cap on poden anar, fugint, no obstant, de fer quinieles sobre el futur, apuntant sols hipòtesis, algunes no desitjades per l'autor i altres que si podien ser-ho.

Encete el recull amb un element de plena actualitat, el de la política sanitària al afirmar com «en el futur previsible ocuparà una posició central, tant pel nombre creixent de persones que reben aquest serveis, com pels nombrosos llocs de treball que requereix el seu funcionament». Sotelo, abundava en aspectes com seria el de la relació entre creixement econòmic i la salut , el de la despesa, la medicina preventiva i el control dels preus dels medicaments. Sobre la democràcia apuntava com l' afebliment del estat social implicava major fragilitat de la democràcia, o fins i tot, insinuava com pot haver una evolució no desitjada, quan diu «què és possible - encara que per ara poc probable- a mig termini un lent desmuntatge del estat social».

Sostenia com el món que ens esperava poc tindria que veure amb aquell que precedí a la crisi, la del 2008, però «seguim entossudits en què, passe el que passe, es mantindrà dins les dos coordenades establides de capitalisme i democràcia representativa», avançant en el temps reparava com «pot haver-hi sorpreses», i com eixes sorpreses podien resultar no ser més estat social i igualitari, sinó tot el contrari.

Les present notes meus es limiten a ser una mena de tribut o homenatge al professor, pensador, i socialista coherent Ignacio Sotelo, qui als anys noranta ens visità en una conferència, per cert amb prou concurrència, centrava en Europa on el vaig i poder saludar.