La política catalana està a un pas de tornar a patir un dels ucàs als que ja ens té acostumats l'Estat espanyol, ara mitjançant les malifetes de la seua cúpula judicial. Segurament dijous, 17 de Setembre, serà una data per marcar-la en vermell. El Tribunal Suprem tindrà a les seus mans la potestat d'inhabilitar el President de la Generalitat per desobeir l'ordre de despenjar una pancarta que lluia a un dels balcons de la Generalitat, pancarta que únicament reclamava "llibertat d'expressió". I tot aquest afer tan sols per la denuncia d'un partit que fou creat expressament, aixi ho han dit per activa i passiva els seus creadors, per atacar per terra, mar i aigua el sobiranisme català. Un partit que a les eleccions al Congrés espanyol va traure en tot Espanya menys vots que ERC, on tan sols votaven els ciutadans de Catalunya. C's, un partit on van recollint les escorrenties de la vida política.
Tinc la seguretat que el President Torra serà apartat de la presidència de la Generalitat, on es cert que va arribar de retruc, també mercés a les maniobres de l'exercit judicial espanyol, eixa Brigada Aranzadi que té segrestats els llocs més importants de la judicatura espanyola, llocs que, no oblidem, en part, son repartits entre afins al PP i al PSOE. Una judicatura o una fiscalia amb pudor a naftalina franquista com ja va quedar demostrat durant el "Procés", on van estirar la legislació tan com van voler per poder dictar llargues sentencies per sedició, amb molts anys de presó, tot adaptant la llei al seu desig. Durant setmanes jutges i fiscals de la Sala presidida per sa senyoria Marchena van estar posant pals a les rodes dels advocats de la defensa. I no contents amb això també interpreten les lleis penitenciaries com els hi ve de gust, sense deixar que els presos puguen gaudir dels beneficis que els atorga la legislació vigent.
El President Torra que va arribar quan ningú l'esperava, ara, en aquests moments, podria convocar eleccions abans que la Brigada Aranzadi l'inhabilite i ens trobem amb el fet consumat i qui finalment convocarà les eleccions serà el Govern d'Espanya com ja ens va passar amb l'aplicació del 155. I mentres tant Catalunya haurà perdut uns mesos funcionant amb un Govern en funcions amb les mans emmanillades just quan més falta farà un Govern fort per fer front a les crisis sanitària i, especialment l'econòmica que encara no ha mostrat la seua cara més dramàtica. Però sembla que el President Torra no està a favor de convocar les eleccions. Vol fer valdre l'èpica com una integrant més de la futura campanya electoral del seu partit, Junts X Catalunya.
Ara mateix, mentre estic escrivint aquest article, al Parlamt català hi ha reunions entre els tres partits independentistes : JxC, ERC i CUP, per trobar una solució perquè siga Catalunya qui convoque les eleccions. Els republicans son de l'opinió que cal convocar les eleccions abans no siga firme la inhabilitació mentre els "cupaires" son a favor de seguir la "doctrina Venturós" que consisteix que Torra continue amb les funciones de "representació" però no amb les "administratives". I JxC insisteix en no moure peça, esperant que el Parlament no nomene un substitut,
I així estem, veient com l'Estat espanyol el que no guanya a les urnes intenta guanyar-lo estirant la Justicia com un xicle. Des de fa anys, des d'aquell 9-N de la "consulta" hi ha una "Causa General" contra el sobiranisme, com aquest 11-S àtípic recordava Ómnium Cultural amb la col·locació de 2.850 cadires buides al Passeig de Sant Joan. 2.850 cadires buides que recordaven que en aquests moments hi ha 2.850 catalans en el punt de mira de la vengativa Brigada Aranzadi. Tot per exercir la llibertat d'expressió.
