Les nits valencianes d´agost de 1862 varen ser més entretingudes del que era habitual, ja que una bona part del veïnat que eixia al carrer a prendre la fresca les passà mirant al cel. No per a comprovar si hi havia vida al planeta Venus, sinó per a resseguir el traç d´un cos celest que s´acostà d´una manera inusual al Sol i a la Terra; i que, com un signe de coqueteria, presentava una «cabellera» amb «la forma de un abanico», segons que afirmà el diari La Opinión. Així, aquell cometa portava diverses setmanes deixant-se veure al continent europeu: el 22 de juliol havia sigut observat a Florència; al cap de tres dies, a Roma; el 28, a Copenhaguen; i l´1 d´agost, «en el círculo meridiano de Viena». Al cel valencià, degué començar a ser visible pels voltants del dia de Sant Jaume. El 23 d´agost el rotatiu asseverava que «se presenta todavía en el firmamento, si bien pierde rápidamente su brillo, a causa sin duda de la elevación que adquiere». Però, poques jornades després, rectificava i explicava que «sigue distinguiéndose con notable claridad en el horizonte el cometa [...] que atrae las miradas de los curiosos en las claras noches de nuestro clima». I pel que fa a la seua posició sideral, que «se encuentra más cerca de la constelación de la Osa menor, formando un triángulo irregular con las dos últimas estrellas que forman la caja de dicha constelación, vulgarmente llamada Carro menor. En tamaño iguala casi a la estrella Beta, de la Osa pequeña, y parece dirigirse a lo largo de las estrellas del Dragón». «Su movimiento es sensible de hora en hora», rematava. Finalment, el diari augurava que «el brillo del cometa es doce veces mayor que el 31 de julio»; que «ofrecerá un hermoso aspecto en los primeros días de setiembre»; i que, «hacia mediados» d´aquell mes, «cruzará el Ecuador, y en esta época se ocultará sobre las diez y media de la noche». Encara que la premsa no ho assenyalà, tot sembla indicar que el cos celest en qüestió era el que, temps després, hom anomenà tècnicament com a «109P/Swift-Tuttle», un cometa periòdic que fou descobert aquells dies -el 16 i 19 de juliol de 1862 i de manera independent- pels astrònoms Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle; que és el causant dels fascinants Perseids o «Llàgrimes de sant Llorenç»; i que, l´any de la seua identificació, va agermanar el firmament de València amb el d´algunes de les principals capitals europees.