Açò va anar i era la història d’una de les promeses més incomplertes del PSOE, un partit especialista en emprar excuses de mal pagador, tot un expert en fer servir pretextos de tot tipus per a no complir allò que tantes vegades ha promès. M’estic referint a la paraula donada milanta vegades sobre la visualització de TV3 al País Valencià. Entre els uns i les altres, la casa per agranar. Tant el govern de Madrid, com el president Ximo Puig continuen estafant-nos amb els drets lingüístics valencians, si més no, quant fa als mitjans de comunicació.

Una mica de memòria no vindrà malament. Després de començar les emissions de TV3 a Catalunya (1983), gràcies a Acció Cultural vam aconseguir instal·lar, amb aportacions populars, els repetidors necessaris per a poder-ne emetre el senyal a tot el territori valencià (1986). Durant els 26 anys fins a la seua tancada definitiva el 2011, els problemes que es van haver d’afrontar van ser molts. El mateix PSOE n’intentà la censura en diverses ocasions amb José Barrionuevo, com a ministre de Comunicacions (després d’ocupar Interior i ser condemnat com a dirigent del grup terrorista GAL); o amb José Montilla, com a ministre d’Indústria i futur president de la Generalitat de Catalunya (qui ho havia de dir!).

Però fou el PP qui va actuar amb més contundència repressora. E. Zaplana (qui va dir que havia entrat en política per fer-se’n ric i acabà a la presó de Picassent!) tractà de tancar els repetidors, però no se’n va sortir, fins que F. Camps (un altre fitxa inculpat per corrupció) va aconseguir de manera il·legal (com es demostraria més endavant) tancar definitivament els repetidors, malgrat les massives mobilitzacions, les multes milionàries i la recollida de més de 650.000 signatures per a la presentació de la ILP Televisió sense Fronteres, que fou rebutjada pel Congrés espanyol amb majoria absolutista del PP. Unes operacions contra la llibertat lingüística que continuaria amb la clausura de Canal Nou, el 2013 (després de 24 anys d’emissió), amb A. Fabra com a president. La culminació d’un procés de prohibició que fou aplaudit pel blaverisme més recalcitrant.

I arribà el 2015 i guanyaren les esquerres amb la reiterada promesa electoral de recuperar el senyal de TV3. Però, novament ens tornaren a enganyar amb qüestions tècniques i la jugada mestra consistent a dir que primer calia posar en marxa la televisió valenciana per a poder fer la reciprocitat entre ambdues. Un altre moviment triler de Ximo Puig –que déu n’hi do si en sap: que ha fet de la política la seua professió prop de 40 anys–, per a deixar en el congelador un dret inalienable.

I així, fins avui, amb la persistent vulneració de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritzades, signada i ratificada pel mateix Estat espanyol fa 30 anys i que hauria d’haver servit per a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns que usen una mateixa llengua, com és el cas del català-valencià-balear. Amb algun simbòlic intercanvi de programes o l’excel·lent col·laboració en el reportatge dedicat a l’assassinat de Guillem Agulló, no n’hi ha prou. Si amb la majoria actual del Botànic, el PSOE frena la plena reciprocitat de ràdio i televisió entre À punt, TV3 i IB3, estarà actuant amb un blaverisme audiovisual imperdonable, en contra de l’enfortiment de la llengua i la cultura del nostre país. Disculpeu, però algú ho havia de dir!. Reciprocitat ara!