Tan de bo el augment dels ingressos que preveuen els pressupostos del Govern espanyol siguen una realitat i que els 33.400 milions d’euros d’increment esperats –27.000 provinents de la Unió Europea– facen reduir una mica la gran distància recaptatòria en relació a la mitjana europea (de més de 75.000 milions) i a l’aconseguida per França (de més de 150.000). Potser siga un passet en la bona direcció i que en aquesta legislatura l’Estat espanyol acabe posant-se en el camí de les democràcies més avançades fiscalment, sense la qual cosa difícilment es pot millorar l’Estat de benestar.

De pasta de moniato m’he quedat en veure com ha qualificat Pablo Iglesias els comptes de l’Estat, quan ha dit que es deixava enrere una etapa neoliberal, tot i que les xifres impositives queden molt lluny de les necessàries i de les plantejades en l’acord de coalició PSOE-UP. Veges tu, en uns mesos de govern, sembla que s’ha produït una conjura revolucionària anticapitalista que només imagina l’argumentari del vicepresident. O és una maniobra per a espantar Arrimadas de la negociació, o la distorsió del càrrec li fa confondre desig amb realitat. O ambdues coses. Si això fos de veres, resultaria que governs com el francès, l’alemany o l’italià, dirigits per dretans i populistes també són subversius, ja que tenen uns pressupostos més expansius que els espanyols. A França, per exemple, la despesa pública per càpita en educació i salut gairebé duplica l’espanyola i la taxa d’atur és menys de la meitat, i Macron, ni és socialista, ni comunista, ni podemita, més aïnes es el prototip de defensor del capitalisme neoliberal.

I com podria millorar els pressupostos el govern? D’entrada, hauria de plantar cara al poder de l’església i revertir les immatriculacions franquistes (40.000 en els darrers 20 anys, entre elles la Mezquita de Còrdova, registrada per 30 euros) i, a més, arreplegar tots els impostos en relació als ingressos propis de l’activitat religiosa, i augmentar-ne el de societats i cobrar l’IBI a totes les propietats sota la seua titularitat, i l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys, i l’impost de successions, així com el de transmissions. Segons Europa Laica, s’està subvencionant l’església amb més de 12.000 milions a l’any.

Tampoc no cal mantenir la desgavellada despesa militar de 20.000 milions anuals (entre el Ministeri de Defensa i altres ministeris) o malbaratar recursos en plans per finançar nous programes d’armament que el Govern té previstos d’implementar per valor de 13.356 milions (blindats, submarins, helicòpters, satèl·lits de comunicació militar, fragates...), segons denuncia el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Es tracta d’unes quantitats gairebé equivalents a l’augment de les despeses calculades per a enguany als pressupostos. Però ves per on, fins i tot l’autoanomenat Govern més progressista de la història també s’agenolla davant els sabres castrenses en comptes d’ampliar les plantilles sanitàries o educatives.

I per acabar-ho d’adobar, la veneració per l’església i l’exèrcit és completada per una fidelitat bufonesca a la monarquia, amb uns pressupostos que regalen a la Casa Reial un increment del 6,9 % (el més important de la darrera dècada), mentre que pensionistes i funcionariat només veuran una pujada simbòlica del 0,9 %. Unes contradiccions que poden resultar un goig sense alegria quan s’aspira a una societat aconfessional, antimilitarista i republicana que no necessita institucions anacròniques i absurdes com l’església, l’exèrcit o la Corona.