La veritat és que no m'havia atrevit a parlar de la denominada Llei Celaá, que en realitat deuria ser Llei Sánchez, perquè si ací n'hi ha algun responsable de traure avant una llei que està originant tant de malestar i rebuig, és ell.
Nos havíem anat apanyant, més malament que bé, amb diverses lleis d'educació que anaven canviant aspectes però que permetien continuar avançant, encara que comportaren alguns maldecaps. Però les coses essencials de l'educació s'anaven mantenint i tots podien aspirar a estudiar en el lloc que volgueren triar. Ara, en moments com este, a on tot està passant per tamisos estranys i diferents, trencant de mala manera les coses aconseguides fins al moment, nos trobem una nova llei aprovada en el Parlament amb més presses que encerts, quasi diria que amb nocturnitat i traïció, donat que són moments greus per a este país, en els que volen aprofitar les preocupacions per a estacar-nos les maldats.
Sempre he dit, perquè és de sentit comú i lògica humana, que el “papà-estat” no pot fer-se càrrec de tot directament, ja que això només ho fan les dictadures que volen el control absolut de la gent. La societat deu participar posant espenta i iniciatives, aconseguint així que les càrregues de l'estat siguen menors i l'agilitat i el ben fer prime en el dia a dia.
Si la iniciativa privada construïx col·legis, diners que s'estalvia l'estat en eixes obres. Si per a fer-los funcionar l'estat subvenciona, segur que li ix més econòmica la quota per alumne que la quantitat que abonen en els col·legis públics. I sense comptar les despeses de manteniment, llum, aigua, etc., que també se'ls estalvia l'estat.
Les mateixes coses podrien dir-se dels hospitals i altres activitats que funcionen en la societat.
Però no; hi ha governants que, per la seua ideologia, s'estimen més el dirigisme, el controlar les idees i el funcionament, encara que això coste més diners a les arques estatals i a la llarga ens duga a la ruïna més absoluta.
La creació de llocs de treball ha de ser de funcionaris, sense recolzar les empreses, que són les que realment generen els llocs de treball. Eixa és la màxima d'estos sàtrapes d'esquerra que només saben gastar i gastar, per a, així, portar-nos al seu terreny am els diners públics.
Normalment són dirigents que no han generat mai riquesa ni creat llocs de treball, ni treballat en empreses privades. La seua activitat ha sigut la política des de sempre, o ser funcionari. Per tant el seu àmbit i la seua visió és pública, la de “la sopa bova”.
Reduir les llibertats és símptoma de dèficit democràtic, i fer-ho en l'ensenyança denota a més por a la diversitat i a l'excel·lència. Fòbies que van donant-se cada vegada més en este macro-govern que, de seguir així, aconseguirà que Espanya vaja semblant-se cada volta més a les Cubes, Nicaragues i Veneçueles de torn.
