Aquesta setmana llegia a aquest mitjà dues notícies sobre la desaparició d’una dona jove prostituïda. La periodista que les signava les dues, Teresa Domínguez, a qui vull felicitar públicament, feia tota una demostració de sensibilitat a l’hora de tractar aquest tema tan duríssim que les feministes venim denunciat des de fa temps. La seua denúncia pública de les condicions en les quals han d’actuar aquestes dones prostituïdes, emprava a més un llenguatge molt clar que evitava culpabilitzar-les de la seua pròpia situació, sense que per això la crítica al sistema prostitucional es vera reduïda.

La situació de les dones prostituïdes, tal com explicava Domínguez en el seu segon text, és terrible. Són dones tractades per a explotar-les sexualment amb massa complicitats socials que justifiquen aquesta forma d’esclavisme. Si no fóra així, ja fa temps que tot el sistema prostitucional que tracta i explota sexualment dones de zones del món vulnerables econòmicament, estaria abolit.

Però com veiem no és així. I si hi ha dones prostituïdes és perquè hi ha homes que consumeixen i promouen aquest terrible negoci construït d’acord amb concepcions profundament patriarcals i, el que és pitjor, profundament masclistes que consideren que les dones es poden comprar i consumir per a satisfer els desitjos sexuals majoritàriament masculins.

Però encara és més greu, perquè la matèria primera sobre la qual descansa tot aquest immens negoci són els cossos de les dones que, vist el vist, no tenen cap valor, més enllà del negoci, per als proxenetes. Una terrible realitat present als bordells i habitatges convertits en presons per a aquestes dones esclavitzades per a satisfer desitjos sexuals i de poder d’homes que pensen que consumir a dones és el mateix que consumir qualsevol altre producte del mercat.

Però si la situació als bordells i als habitatges ja és dolenta en si mateix, la de les dones que estan a les carreteres o als camins, encara és molt pitjor. La violència implícita de la falta total d’intimitat i l’explícita d’estar tan exposades físicament, és d’una brutalitat més que evident. A les condicions climatològiques cal sumar la solitud en la que es troben i tot el que això comporta.

Els proxenetes no dubten en traure’ls la dignitat humana de moltes maneres perquè continuen produint beneficis per al negoci. No els importa l’ésser que hi ha al darrere, ni els seus problemes, ni les seues cabòries, ni les seues il·lusions. Res, no els importa res. Son poc més que bestiar al qual cal tractar relativament bé perquè guanyen tots els diners que puguen sense que importen les conseqüències sobre les vides d’aquestes dones. Dones penetrades per quasi tots els orificis dels seus cossos unes quantes vegades cada dia en massa ocasions sense preservatius i per tant ficant en perill la seua salut. Terrible.

Quantes dones prostituïdes hauran desaparegut dels caminals o dels bordells i habitatges sense que ningú les haja trobat a faltar? Quantes d’elles hauran estat segrestades per puteros que les consideren de consum privat i únic per a cada vegada que tenen ganes d’utilitzar-les com si feren servir una joguina?

Llegir a Teresa Domínguez i veure com tractava amb honestedat la situació d’invisibilitat d’aquestes dones em va semblar aire fresc per a continuar denunciant totes les complicitats que emparen i justifiquen la tracta de dones amb finalitat d’explotació sexual. Moltes gràcies i moltes felicitats, Teresa per la teua valentia de fer visible les condicions d’aquestes dones i la teua sensibilitat per fer-ho amb un llenguatge tan respectuós amb la seua situació de semi esclavatge.