L'1 de juny de 2018, Sánchez arribà a la presidència i una de les seues promeses estrella fou la derogació immediata de la llei mordassa –que substituïa la també contestada llei Corcuera (1992) o llei de la puntada de peu a la porta del PSOE de F. González–. Doncs, dos anys i mig després, res de res. I amb més d’un any de govern de PSOE-UP –que asseguraren en el pacte de coalició (punt 5.6) la ràpida revocació d’aquest perversa llei–, també està quedant com aigua en cistell.

Un altre compromís que comença a podrir-se i a fer un tuf pestilent. Sobretot, pel patiment provocat en milers de persones represaliades: sindicalistes, periodistes, migrants, activistes contra els desnonaments i tota classe de dissidents polítics; i més de 400 milions en sancions. Unes arbitrarietats denunciades manta vegades per Amnistia Internacional i centenars d’organitzacions socials, polítiques i sindicals, per no respectar els drets humans.

On han quedat els arguments que Sánchez esgrimia allà pel 2015, quan emprava un discurs radical per recuperar el vots que Podem li estava guanyant? Unes raons tan vàlides aleshores, com avui, que acusaven la llei mordassa com una tornada a l’estat policial, com un regal a la policia de poders desorbitats contra les garanties judicials, amb sancions monstruoses per a criminalitzar la dissidència, com en la dictadura franquista, i així poder impedir reunions, manifestacions, protestes, expressió d’opinions i divulgació de lliure informació... Uns raonaments que continuen vigents, però renegats pel PSOE, al qual no li tremola la mà si es tracta de trair els acord bàsics del pacte amb Unides Podem.

I el principal valedor del manteniment de la llei mordassa és el ministre Marlaska. Un sinistre personatge amb un currículum inequívocament de dretes: membre de l’Audiència Nazional (hereva del TOP franquista); condemnat en 7 ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar tortures a persones detingudes en la seua custòdia; jutge que arxivà la causa per l’accident del Yak 42, amb l’exculpació de responsabilitats al ministeri de Defensa; el seu paper en el cas Faisà per a dinamitar el govern de R. Zapatero; designat pel PP com a vocal del CGPJ (gràcies al seu vot fou nomenat l’homòfob de l’Opus Dei, José Luis Requero, entre altres cagades); un Marlaska negacionista dels drets de les persones immigrants, per les devolucions en calent i el seu suport als CIE (Centres d’internament de persones estrangeres)...

Comptat i debatut, no és estrany que el PSOE de Marlaska frene la derogació de la llei mordassa –i que fins i tot l’haja ampliada a l’àmbit digital, com la Xina, Turquia o Iran, amb el suport del PP i Cs–. I que empre excuses com que hi ha coses més importants, que tota la llei no és negativa, que tot arribarà, però mentrestant, no es pot negar que aquesta llei s’ha convertit en la instrumentalització de la por, posada al servei dels governs i dels poders fàctics i d’una ideologia repressora, autoritària i hereva del franquisme.

És urgent que els partits que van catapultar Sánchez a la poltrona no deixen passar ni un minut més i l’obliguen a derogar aquesta maliciosa llei, que tant de sofriment està causant i que té com a proper represaliat valencià, Joan Cogollos, professor jubilat membre de la PAH, que serà jutjat injustament per mitjançar en un desnonament a Oliva. Donem suport a la campanya: Jo també sóc Joan – Aturem la repressió!!