Si, ja sé que el títol de l’article està en castellà, però ara ho entendran. Hi havia un anunci d’un perfum masculí que deia «ha vuelto el hombre». Fa un estoneta, parlant sobre el tema amb el meu amic Edu, em deia: «Quina llàstima que no pogueres insertar la veu amb la qual m’ho has dit. Quedaria genial». Però no, no la puc insertar, almenys que jo sàpia.
En fi, que dies d’infart a la política espanyola. Ayuso convoca eleccions anticipades per al 4 de maig. Pilla a quasi tot el món amb el peu canviat. Malgrat que hi havia dues mocions de censura presentades, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid accepta el repte electoral.
I damunt, Pablo Iglesias decideix, supose que amb la cúpula política del seu partit, abandonar el Govern de l’Estat per a presentar-se com a candidat a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Primàries? Consulta? Opinions de l’afiliació i de la gent inscrita i/o afiliada? No sé. On queda tot això si realment es vol seguir el camí marcat fa anys quan el que es volia era canviar les coses amb el «sí se puede», molt digne, molt il·lusionant i tot encarat a trencar «la casta».
L’arrogància en política es veu de seguida. Allò de «hay que estar donde seamos necesarios en cada momento» està molt bé com a utopia, però també està la dita de «aprendiz de mucho, maestro de nada».
No vaig a fer un recorregut per la seua carrera política que és ben coneguda. Mestre d’aquests cops d’efecte, ha aconseguit estar quasi sempre al centre de totes les polèmiques. Unes amb raó i altres empentant pels poders econòmics i mediàtics que, amagats darrere de la por, feien valdre el seu poder per a esbiaixar sempre que podien les seues paraules i, fins i tot les seues legítimes decisions governamentals.
Polèmic sempre, ha despertat les ires de la ultradreta que ha assetjat el seu domicili amb tres criatures menors al llarg de molts mesos i ho ha suportat estoicament, com també els insults al Parlament. Estimat i odiat a parts iguals, no ens deixa indiferents. Però sobretot per la seua arrogància.
I ara amb el penúltim cop d’efecte: deixar el Govern de l’Estat per a presentar-se a les eleccions anticipades de la Comunitat de Madrid. És el penúltim, però segur que encara en veurem més. Díaz Ayuso ho té complicat amb un personatge tan polèmic i tan intel·ligent que desperta per igual estima i rebuig. Ayuso és menys intel·ligent però bastant més dolenta i interessada. Serà interessant veure els debats polítics entre els dos.
I tampoc ens podem oblidar de l’altre ‘hombre’. Toni Cantó. Polèmic també i quasi destructor de partits. Partit que representa, partit que desapareix. Ara ha decidit deixar el seu escó com a parlamentari de Les Corts Valencianes i deixar la política. Quina llàstima que no ho haguera decidit fa un temps. Ens haguera estalviat a una part de la ciutadania bastants polèmiques i bastants bufits del tipo «uf quina mandra escoltar-lo» perquè quasi no aporta res més que crispació. I potser per això s’entén tan bé amb Isabel Bonig, perquè només aporten crispació i poques soluciones als problemes de la ciutadania valenciana.
Dos homes. Dos homes polèmics i superbs que creuen que les seues opinions han de ser compartides per la ciutadania si o sí. Dos matxos alfa convençuts de la seua masculinitat tòxica com a solució als problemes de la ciutadania. Sense símptomes d’humilitat ni de ganes de negociació. Com deia l’anunci del perfum, «han vuelto los hombres». Com ens podríem riure de tot si no fora per les conseqüències de desafecció a les polítiques que estan aconseguint. En fi...
