L’abast de l’oficialitat de les llengües de l’Estat espanyol és un tema pendent. En el seu moment, es va buscar certa ambigüitat per a no generar tensions. Eixa situació ha fet que, encara que siga oficial en una comunitat autònoma, es discutisca com aplicar-la. No cal arribar molt lluny per a entendre-ho. El recent cas d’una escola d’Alacant n’és un bon exemple.

Malgrat tot, en estos anys, s’ha avançat molt en el reconeixement del valencià. Però hi ha àmbits de la societat en els quals les institucions públiques no han volgut o no han pogut entrar. Un d’ells és el de la religió. És de veres que sortosament ens trobem en un Estat no confessional. El Govern i la religió, per tant, caminen per sendes diferenciades. Així i tot no s’ha d’oblidar que continuen tenint un espai en comú. En el capítol de drets i deures, les confessions religioses no poden fugir de complir el marc jurídic que s’ha donat la societat. També les autoritats han de garantir que es tinguen en compte les lleis. Tanmateix, en el cas de l’oficialitat del valencià, l’Església valenciana continua oblidant que el valencià gaudix d’oficialitat i protecció. També les autoritats no són contundents en eixe tema. No aposten suficient per la implantació del valencià en este àmbit. No es tracta d’immiscir-se en el funcionament de l’Església, però sí en la potenciació del valencià. Així, encara que hi ha mitjans de comunicació públics, estos no han aprofitat per a potenciar el valencià en la religió. Potser la por a ser acusats de no defendre l’aconfessionalitat ha frenat el quefer.

En l’últim any, la pandèmia havia obert la possibilitat de recuperar el temps perdut. La retransmissió de les misses dominicals en À Punt i els programes d’unes altres confessions pareixia que suposava un canvi d’actitud. Sembla que no ha sigut així. La finalització de les emissions ho demostra. En este temps, el programa religiós s’ha considerat com un servici als creients en temps de pandèmia més que una possibilitat de potenciar l’ús social del valencià. Pareix que no s’ha entés que en l’article 2.1.4. del manual d’estil d’À Punt s’expressa que «els mitjans de comunicació públics valencians… tenen la missió de contribuir a la millora de l’ús social del valencià», també en el camp religiós. Tampoc s’ha comprés que eixa tasca no significa trencar amb l’escrupolós laïcisme d’À Punt, exposat en l’article 4.10 del mateix text («laïcitat i pluralisme religiós»), sinó apostar per l’augment de l’ús social del valencià. S’ho hauria de mirar el Consell de la Ciutadania.

Mentrimentres tot açò passa, les persones creients valencianoparlants no sols són marginades des de la televisió pública valenciana À Punt. També són silenciades des de la mateixa Església valenciana. No és nova la situació. Té segles. Però tal vegada, després que el valencià haja estat reconegut com a llengua oficial podria haver pres nota. Tanmateix li té igual que el màxim organisme lingüístic valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) haja preparat la traducció dels textos litúrgics. Pareix que no els vol o no els necessita. Perquè li costa parlar i deixar que es parle en valencià en missa si entén i practica eixa llengua en la intimitat?

En definitiva, és trista la realitat. Les persones valencianoparlants continuen silenciades en molts àmbits de la societat, malgrat que el valencià siga la llengua pròpia, com diu l’article sext de l’Estatut d’Autonomia. Però encara ho són més els catòlics i les catòliques valencianoparlants. És dur no tindre el suport de la televisió pública valenciana i el de l’Església. De la segona, poden lliurement deixar de pertànyer. De la primera no poden perquè les persones creients continuaran subvencionant amb els seus impostos una televisió que és de totes i tots. Confiem que la situació es reconduïsca. Potser l’Església no ho farà. Tanmateix cal confiar que la nostra televisió recapacite. Entenga que no es tracta de donar un servici als creients sinó de potenciar la millora de l’ús social del valencià en totes les seues dimensions. Els creients valencianoparlants tenen el dret a no ser silenciats per la televisió pública valenciana À Punt.