Demà diumenge, 20 de juny, el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana celebrarà el seu vint-i-cinquè aniversari. La seua creació, a través de la Llei de la Generalitat 10/1994 va suposar una decidida aposta per dotar a l’autogovern d’un instrument jurídic de primera magnitud: d’aquesta manera, el Jurídic -com se’l coneix de manera abreujada- exerceix en el nostre territori la labor de control jurídic, essencial per a l’acompliment de l’autogovern.
En la seua pàgina web, la institució es ‘auto presenta’ de la següent manera: «D’acord amb el que es preveu en l’article 43 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, institució de la Generalitat de caràcter públic, és l’òrgan consultiu suprem del Consell, de l’Administració autonòmica i, en el seu cas, de les administracions locals de la Comunitat Valenciana En l’exercici de la funció consultiva, vetlarà per l’observança de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i de la resta de l’ordenament jurídic. Gaudeix per a això d’autonomia orgànica i de funcionament, quedant així garantida la seua objectivitat i la seua independència. La consulta al Consell Jurídic Consultiu és preceptiva en els casos en què la seua llei de creació o qualsevol altra així ho establisca, i facultativa en els altres casos. Els dictàmens que emet no són vinculants, llevat que ho dispose una llei».
A través dels seus dictàmens es controla la plena adequació a dret de totes les disposicions generals emeses pel Consell de la Generalitat: projectes de llei, disposicions amb rang legal (decrets llei i decrets legislatius), decrets del president o del Consell, i ordres. S’analitza la concurrència de les degudes competències, la no contradicció amb normes superiors i el compliment dels corresponents procediments d’elaboració. Recentment s’ha arbitrat un procediment per a pronunciar-se sobre les proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris. A més, s’analitzen les revisions d’ofici que es produïsquen a conseqüència d’actes que es consideren nuls, els recursos extraordinaris de revisió per l’apreciació d’errors de fet o l’aparició de nous documents que alteren decisions anteriors. Especial importància té la seua funció de control de respecte a la normes mediambientals en matèria de zones verdes en els projectes urbanístics, així com el seu pronunciament sobre si concorren els requisits que justifiquen una responsabilitat patrimonial de l’Administració, sempre que supere els 30.000 euros.
El Jurídic és també un òrgan de consulta facultativa al servei de les institucions autonòmiques, els ens locals i les universitats públiques. I tot això redunda, sens dubte, en una molt important millora de les seues respectives funcions que pot produir-se amb la seguretat de la seua correcció jurídica. Si bé els dictàmens emesos no són vinculants per a l’Administració, aquesta sol acollir el que entén com una opinió jurídica de la màxima solidesa.
En l’elecció dels consellers i conselleres -que hauran de ser tres de cada sexe- intervenen el Consell i Les Corts Valencianes. Després de l’entrada en vigor de la llei de 2019, en la pròxima renovació el primer haurà de nomenar per a un període de quatre anys dos membres i el segon, quatre per majoria de tres cinquenes parts, que constituiran el nou ple que elegirà la presidència i, a la seua proposta, la persona que exercisca la Secretaria General, que seran nomenades per la Presidència de la Generalitat. Del ple formen part també, com a consellers o conselleres nats les persones que hagen ocupat la Presidència de la Generalitat i opten per la seua pertinença. La posada en marxa de la reforma dotarà a la institució d’una major autonomia. Per més que la meua pròpia experiència durant els quasi quatre anys de conseller ha sigut la d’una absoluta independència tant de les institucions consultants com dels grups parlamentaris.
A vegades ha arribat a posar-se en dubte la necessitat de mantenir una institució que, en mancar de poder decisori, corre el risc de convertir-se en un tràmit més del procés legislatiu o de presa de decisions polítiques. No obstant això, el suport tècnic-jurídic que proporciona fa indispensable la seua existència en un Estat de dret. De no haver sigut previst en el nostre Estatut d’Autonomia, la seua labor seria exercida per una institució centralitzada, el Consell d’Estat, la qual cosa, a més d’un considerable ralentiment, suposaria un allunyament de les nostres realitat i de les particularitats de la nostra autonomia. Per això, el CJC constitueix una peça essencial en l’autogovern.
A les persones que integrem el Consell -consellers i conselleres, lletrats i lletrades, i tot el personal que exerceix una labor essencial per al seu funcionament- ens agrada treballar amb la màxima discreció, lluny de l’atenció mediàtica, encara que conscients que estem al servei dels valencians i les valencianes que tenen, per descomptat, el dret a conèixer i, si fóra el cas, a criticar la nostra labor. A ells ens devem i davant ells hem de respondre. El nostre compromís ho és davant la ciutadania, amb independència del nostre origen professional i polític i amb l’enorme responsabilitat que això comporta.
