Segur que, a les meues amistats algemesinenques, els agradarà conéixer la història –certament rocambolesca– d’un xinés que, fa 150 anys, visqué a Algemesí. Així, en febrer de 1871, la premsa diària valenciana anuncià que s’acabava de celebrar «el bautizo de un hijo del celeste imperio» que, després de passar una llarga temporada a aquest acollidor municipi de la Ribera, «había resuelto abrazar la religión del Crucificado».

Hom relatava que, deu mesos abans, «Bulá 1º» –tal com, en principi, es feia dir el xinés en qüestió– s’havia adreçat a l’Ajuntament per a demanar almoina. I que, al cap de «tres o cuatro días, se presentó por segunda vez». Aquesta vegada, però, en comprovar que sabia «bastante bien el español», el secretari municipal el sotmeté a un xicotet interrogatori; en el qual el xinés revelà, entre d’altres coses, que el seu vertader nom era Zun-funjao, estava casat, tenia dos fills i era «jornalero de labranza» de professió. També que, en 1848, «no pudiendo prolongar la presencia de tanta miseria como se veían obligados a sufrir su esposa e hijos», decidí «venderse por once duros a un traficante inglés» i vagar per mig món sortejant misèries i desgràcies (que esdevingueren encara més grans que les deixades enrere).

Els estalvie els detalls del tour dels horrors que narrà, i que incloïa, fins i tot, «diez años de presidio en Ceuta». Una vegada alliberat, passà a la península, a Málaga, des d’on emprengué viatge a Barcelona. Per a, finalment, fer cap a la Ribera del Xúquer, on quedà «prendado de la rica huerta de nuestra provincia, y con especialidad del pueblo de Algemesí». I per això «rogó al secretario del ayuntamiento que le ayudara en su propósito de encontrar una casa donde pudiera él ocuparse en las faenas del campo, [...] sin otra retribución que la comida y el vestido». És a dir, en règim de semi esclavitud.

El secretari el recomanà a un amic, «que le recibió con gran contento y satisfacción, ocupándose desde el siguiente día en los trabajos de la labranza, que verificó con tanta asiduidad y esmero como los del país». I, com a conseqüència, es guanyà «la estimación y cariño de los vecinos todos del pueblo», segons que assegurava l’anònim periodista. El que passà posteriorment amb Zun-funjao, els ho explicaré la setmana que ve.