No sempre diem les coses com són. Tenim por de ferir a qui ens escolta o fins i tot de ferir-nos nosaltres mateixos. Per eixa raó, usem eufemismes. Són maneres d’expressar de forma suau una paraula. Quan els necessitem emprar, també el camp de les interjeccions ens ajuda amb alguns termes. Un bon exemple n’és ‘òndia’. És una manera col·loquial de la interjecció vulgar ‘hòstia’. Amb un ‘òndia’, expressem admiració o contrarietat. Si soc sincer, he de dir que no l’utilitze. Tanmateix, cada vegada que l’escolte, pense que, a voltes, gastem més eufemismes del que creiem.

L’eufemisme ‘òndia’ s’ompli de sentit estos dies pel reviscolament del conflicte cubà i l’eterna indefinició d’un sector de l’esquerra espanyola al voltant de la dictadura d’aquell país. L’antic progressisme no s’atrevia a posar en el sac de les dictadures el sistema polític d’aquella illa. Encara empra eufemismes per a no pronunciar les coses pel seu nom. Tenim clar que el govern d’una oligarquia, per molt que es diga democràcia, no ho és. No ho eren, per exemple, els règims de Batiste o de Somoza ni tampoc les democràcies llatinoamericanes governades per minories. Tanmateix eixos condicionants, no suposen que no haja de dir-se amb claredat que el govern cubà és una caduca dictadura digna d’extingir-se. Un altre tema són els injustos embargaments nord-americans.

Un segon ‘òndia’ és l’eufemisme que ha emprat gran part de la classe política, en escoltar la Sentència del Tribunal Constitucional relativa a la il·legalitat de les primeres mesures extraordinàries que s’aplicaren amb motiu de l’arribada de la pandèmia a Espanya. La vida és el primer. Qui no ho entén així, coneixerà molt de lleis però no sabrà massa del valor de la justícia. Els polítics i polítiques hagueren dit paraules més fortes però, per respecte, han preferit dir ‘òndia’ a ‘hòstia’. Ningú vol parlar clarament d’una entitat plena de membres amb el mandat caducat ni de sentències que arriben tard. Quan un ciutadà o ciutadana tarda a complir les seues obligacions és castigat per la llei. Per què, si ho fan els jutges o jutgesses, mai són penalitzats?

En definitiva, emprem ‘òndia’ i qualsevol eufemisme, si pensem que amb paraules i interjeccions com eixes fem que la gent es trobe millor. Però també cal pronunciar cada dia la veritat ben dita per a calmar les injustícies que ens envaïxen sense mirament.